M’agrada pensar que el fet de tenir-los no m’obliga a res tret de pagar les factures corresponents, sembla però, que hi ha una part del món que pensa diferent. I si no fixeu-vos en aquestes tres preguntes/sentències:
1- On ets? Què fa pensar a la gent que tenir mòbil m’obliga a dir on sóc? No n’has de fer res!, respondria malcarat si no em fes vergonya ser-ho.
2- Pots parlar? I es clar que puc, sinó no t’hauria respost.
3- T’he trucat i no m’has dit res. I m’has de renyar? Hi ha alguna llei que em forci a respondre una trucada ara o d’aquí a tres minuts o tres hores quan vegi el missatge a la pantalla del mòbil?
Quan només hi havia telèfons a casa ningú no ho preguntava/deia això.
Explicaven a l’escola allò del fet comunicatiu que havia de tenir un emissor, un receptor i la voluntat mútua d’intercanviar informació.
Reclamo el dret a decidir si vull o no comunicar-me i per tant a fer cas omís de les trucades quan em convingui.
Reclamo el dret a decidir si vull o no comunicar-me i per tant a fer cas omís de les trucades quan em convingui.
Especialment si estic assegut a la tassa del vàter.
11 comentaris:
Aquests aparells ens estan convertint en esclaus. Jo també en tinc, però vaig trigar moltíssim a tenir-ne, comparat amb tota la gent del meu voltant, fa quatre dies que en porto. Per sort, la majoria de comunicació que tinc és per mail, i així no hi ha aquests retrets. Què serà el següent.
Jo en tinc només un i barrejo les coses: feina i vida privada. No puc dir pas que em vagi malament. Me'n vaig sortint prou bé. La veritat és que l'única de les tres preguntes que em fan sovint, sovint, és "Pots parlar" i no em molesta, ja que em dóna la oportunitat, sí, però ha d'entrar una visita en dos minuts... i així s'espavil·len. Le altres dues només la gent de moooolta confiança.
Tinc un amic que diu: si no t'agafo el mòbil es perquè no vull parlar amb tu.
Exacte!
La teràpia ha de ser deixar-se el mòbil a casa a posta. No vegis el tranquil i descansat que camines sense el coi-de-trasto-cancerigen a sobre.
*Sànset*
a mi també em renyen sempre que m'han de trucar i/o trobar perquè no sóc a temps d'agafar-lo o perquè no el sento o perquè... tot i així el meu mòbil em fa més servei com a despertador que res més, pràcticament no truco ni em truquen.
per cert a les 3 preguntes jo responc:
1-no n'has de fotre ben res.
2-a tu què et sembla?
3-i? has tornat a trucar, no? doncs ja està.
la confiança ja se sap...
Vaja! doncs a mi em mola el mòbil, perquè també em fa de rellotge i agenda. Serà també perquè no sóc gaire de trucar ni que em truquin, tots els que em coneixen saben que no m'agrada parlar per telèfon. Ah! i també em serveix de lot! i de ràdio i de càmera i mp3! :)
tenim el dret a decidir. Manifestació!
El que més m'agrada del meu mòbil nou és la calculadora súper xulíssima que té i que faig servir per calcular (uisss que lletja aquesta repetició de paraula) les pàgines que em queden dels llibres, la mitjana que porto, el ritme de fulles que hauré de llegir si vull acabar tal dia, etc. ;-)
Justament perquè el faig servir molt poquet per trucar m'acabo de passar de contracte a targeta pre-pagament iupiiiiiiii sóc lliureeeeee :-))
En quant a les tres preguntes, doncs no les sé, perquè jo quasi mai truco ni em truquen... si he de donar un recadu ho faig per SMS que així el llegeixen quan poden i responen quan poden... i també m'agrada més que a mi m'avisin per missatge per la mateixa raó ;-)
També en tinc dos, el personal i el de feina. En el de feina, molts cops, el mateix, que no li has contestat, truca tres cops seguits, si no contestes, és per alguna cosa, no?
A mi, que em preguntin, on sóc, tant me fa, contesto el que vull, aquest hivern era a Masella i vaig dir que era a Camprodon, amb el que estava fent la cervesa,que no té mòbil, ni correu electrònic ni res de tot això, després de mirar estupefacte, va riure!
Quan estàs sense cobertura, és una delícia!
Et falta una pregunta: Que fas?
Publica un comentari a l'entrada