Verdet

Ahir pel xulo piscines era festa, l’altra cosa és si en va fer o no, però era festa. I a les set de la tarda vaig decidir que no agafava el telèfon d’un client del mateix poble que en principi també feia festa.

Aquest matí mentre feia les meves ablucions habituals el client ha tornat a trucar i tampoc no l’he agafat, no podia deixar el que estava fent. Quan he arribat a la feina l’he trucat. No ha contestat.

Al cap de deu minuts em torna a trucar i ara sí responc:

El món sembla que s’acaba perquè té la piscina verda, se n’ha donat que l’equip de desinfecció no ha funcionat i per tant s’hi ha fet algues. Has de venir ja – em diu.

Ja - li dic – no pot ser. Avui estic molt atrafegat, ahir va ser la fira i aquest matí haig de desmuntar el tinglado i després tinc tot el dia ple amb visites concertades. Haurà de ser demà al matí.

Ara sí que el món s’acaba, els seus fills no es poden banyar amb la piscina tal com està perquè els fa fàstic i sí o sí hi haig d’anar que per alguna cosa va pagar un equip que hauria d’evitar que aquestes coses passessin.

Penso com de fastiguejades es deuen sentir les seves pobres criatures quan van a banyar-se al mar tant ple d’algues i fins i tot de peixos, però com que no tinc més ganes de discutir li explico que parlaré amb el jefe per veure que s’hi pot fer. Com era d’esperar a mig matí ell també truca al jefe (no fos cas que jo me n’hagués oblidat) i finalment jo perdo part del meu temps per dinar per arreglar una bestiesa que ell sol ja havia arreglat.

Avui un home ha perdut la meva simpatia. Probablement amb un “fes el possible per venir si-us-plau” hauria aconseguit el mateix sense amargar-me la vida, però es veu que, en aquest món que avui s’acabava per una mica de verdet, a mi m’ha tocat el rebre.