Relativitat


Posem per cas tu i jo
que ens acostem
fins a tocar-nos.

Som dos cossos
que en desplaçar-se,
encara que sigui ínfim,
modifiquem els eixos i les masses,
alterant en milmilionèsimes
de segon la durada
d’aquella estona.

dijous, maig 27, 2010

5 Comments:

XeXu said...

Queda claríssim que la física pot ser molt poètica, i semblava que no podria ser mai, tant com em costava aprovar-la a mi!

elur said...

àtoms en moviment!

preciós el post i deliciosa la foto!

elur said...

i viceversa.

Núr said...

Mira que començava bé la cosa i quan ha tocat el tema de masses ja m'he perdut...

Assumpta said...

A mi m'ha passat com a la Núr... tot i que m'arriba el sentit poètic del text, he de dir que els conceptes emprats són absolutament aliens a la meva capacitat de comprensió ;-))

La foto és una passada!!

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger