dijous, 27 de maig del 2010

Relativitat


Posem per cas tu i jo
que ens acostem
fins a tocar-nos.

Som dos cossos
que en desplaçar-se,
encara que sigui ínfim,
modifiquem els eixos i les masses,
alterant en milmilionèsimes
de segon la durada
d’aquella estona.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Queda claríssim que la física pot ser molt poètica, i semblava que no podria ser mai, tant com em costava aprovar-la a mi!

neus ha dit...

àtoms en moviment!

preciós el post i deliciosa la foto!

neus ha dit...

i viceversa.

Núr ha dit...

Mira que començava bé la cosa i quan ha tocat el tema de masses ja m'he perdut...

Assumpta ha dit...

A mi m'ha passat com a la Núr... tot i que m'arriba el sentit poètic del text, he de dir que els conceptes emprats són absolutament aliens a la meva capacitat de comprensió ;-))

La foto és una passada!!