Anem a cercar el teu home filla meva, que arriba de pescar i portarà peixets bons. A la platja amb aigua de mar els rentarem ben nets i tapats amb roba de cotó els posarem al cistell per dur-los a mercat. Els més petits seran per nosaltres, ningú no els vol els més petits i són prou bons per fer-ne sopes amb arròs.
Porta el seu fill al mar filla meva i tu cenyeix-te bé el davantal que el teu marit vegi que estàs prenyada, que als pescadors les mainades els criden cap a casa quan són lluny i feinegen.
Anem a buscar el vostres homes filles meves, que aquest cop han tornat i preguem a la Mare de Déu del Carme que ens els cuidi i els torni que al vostre pare ja se’ns el va endur.
Una altra aportació als Relats Conjunts.
16 comentaris:
Dramàtic, com devia ser aleshores, en aquella època. Un bon relat, al seu punt!
Unes paraules que cacen perfectament amb les imatges, podria ser perfectament el que està dient la dona gran. Molt ben vist, i molt ben plasmat.
Semblant a la meva visió però el teu amb un toc de tristessa final que li dona un aire de misteri inigualable ;) El mateix et dic: Bon relat
LLei de vida del mar, per sort cada cop menys
El mar és un amic perillós.
Bon relat!
*Sànset*
Has clavat el diàleg. Miro les dones i les veig parlant amb les teves paraules. Felicitats pel relat!
Certa tristesa, possible esperança...sensiblement bonic!
Certa tristesa, possible esperança...sensiblement bonic!
Molt boniques aquestes paraules que reflecteixen la vida i esperances d'aquelles dones marineres.
M'ha agradat com descrius la temença i por que viuen les famílies dels pescador.
Salut!
Molt ... real, i trist a la vegada... Felicitats!
La vida al mar ha de ser molt complicada. Les sones segur que estan molt soles i que cada retrobada és una festa. Una abraçada.
Quants pescadors s'haurà empassat la mar?
Un relat punyent i molt ben escrit!
És preciós, Jordi!! M'ha emocionat...
Se m'havia passat aquest post, no l'he vist fins ara que anava movent el ratolí amunt i avall perquè no em funciona bé si entro al teu post actual i mira, com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga", gràcies a aquest problema tècnic he pogut llegir aquest relat teu... Maco de veritat!
Segur que aquesta conversa pot haver estat real. Què dura és la vida del treballador a la mar!
Publica un comentari a l'entrada