divendres, 14 de maig de 2010

raó

Els dos paletes jubilats treballen fent una caseta de jardí, al més vell li tremola la mà i fa de peó, l’altre s’enfila bastida amunt i remata les teules.
Porten tants anys treballant plegats que ja se saben les bromes, els insults i les respostes. Sempre han estat les mateixes.
Ara es discuteixen a l’hora de canviar la bastida, que si falca-la aquí, que no de revés, que si tomba el llistó i posa la fusta, que no... al final el vell té raó i l’altre li ho reconeix:

- Quan tens raó, tens raó i s’ha d’admetre.
- Saps què et dic?
- Què?
- A prendre pel cul amb la raó!

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Arriba un moment que ja tot és igual, no?

garbi24 ha dit...

Sort que no han de passar factura, entre discussió i discussió van passant les hores

Jesús M. Tibau ha dit...

estan de tornada, aquests.
Molt bo!

Anna Tarambana ha dit...

Doncs mira, és una gran veritat... Pe`ro suposo que calen anys per veure-ho.

Assumpta ha dit...

Uhmmmm... crec que no ho he entés...

Clidice ha dit...

m'ha agradat molt :) sembla un contrasentit però té molta gràcia i és força versemblant :)

Joana ha dit...

Un retrat costumbrista. Molt divertit!

Mireia ha dit...

Ja tornes a veure coses que els altres ( i ara com ara només m'hi incloc jo, si algú s'apunta) no acostumem a veure

Eva ha dit...

Arriba un moment que és la solució!!!
Salut!!!

Rita ha dit...

Una escena ben tendra. I és que saber-s'ho tot l'un de l'altre ja les fa aquestes coses...