Sota el cirerer florit t’espero, no per res, però s’hi està bé i fresc i la remor de l’aigua del rierol em relaxa i fa que els meus pensaments volin enllà en un somieg tranquil.
I et recordo asseguda a la vora de la font, mentre de lluny la veu del muetzí ens cridava a les oracions i jo infidel pensava més en tu que en el creador i frisava per tornar al teu costat i tornar a sentir la teva veu xiuxiuejant-me paraules dolces a cau d’orella.
Com l’altra nit que vaig enfilar-me al teu balcó i ensibornant al guarda del teu senyor vaig accedir a la teva alcova i eres allà nua sobre el llit esperant la meva arribada i vaig contemplar el teu cos generós i m’hi vaig acostar per sentir aquella escalfor.
Tu amb els ulls tancats feies veure que dormies i la respiració suau feia pujar i baixar el teu pit que vaig gosar tocar...
- Perdoni senyor?... Senyor?... Senyor! Li fa res que jo i els meus amics fem una barbacoa aquí a la vora del rierol?
Una altra aportació als Relats Conjunts. Perquè hi ha mals costums que no s'han de perdre.
- Perdoni senyor?... Senyor?... Senyor! Li fa res que jo i els meus amics fem una barbacoa aquí a la vora del rierol?
Una altra aportació als Relats Conjunts. Perquè hi ha mals costums que no s'han de perdre.
17 comentaris:
Quina sorpresa final! M'has fet riure! Molt bon relat!
Hahaha quina tallada de rotllo!
Bo, bo.
Visca els mals costums, doncs, que ens han permès llegir-te de nou. :-)
Sí noi, que poc oportú aquest paio que talla uns pensaments tan agradables. I és que davant d'algunes coses, que s'aturi el món!
Encantat de llegir-te!
Veig que s'ha acabat el temps mort, hehe.
Jajaja! Doncs sí, fora romanticisme, fora floritures. Barbacoa i llestos, per silenciar els desigs gastronòmics abans que els amorosos ;)
d.
Aquests nens, qué oportuns! en quin moment t'han anat a despertar! Molt bonic!
M'ha encantat! :D
Maco, i si, no hem de perdre aquests costums... un petonàs nevat encara!
Molt bo! No m'esperava el final amb barbacoa inclosa.
Mals costums? :-)
I a mi que aquesta imatge no em diu res!! Però ha servit per fer-te aparèixer jeje
Tot i el teu "paused" ja és ben veritat que hi ha costums que no s'han de perdre mai, i els teus "relats conjunts" és una molt bona excusa, com sempre, un plaer llegir-te :) Un petó!
Maleïda realitat, tan bonica que semblava la història..
Salutacions d'un altre blog. Per cert, m'he passejat un poc pel teu i m´ha agradat. Amb el teu permís t'enllaçaré per seguir-te, amic.
Salutacions des de les Illes.
Molt bó!! sobretot el final jajaj quina tallada oi??
M'agradat si senyor!!
Bon cap de setmana
Això de la barbacoa ha estat la cirereta que corona el pastís! bon relat!
He seguit la primera part del relat pensant en dàtils i palmeres ..... però he acabat fent-ho en calçots i salsa romesco. ^_^
Apuntar-se als RCs és un mal costum? :)
Mals costums? bons per nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada