dissabte, 13 de febrer del 2010
proximitat
Fa tant fred que costa treure les mans de les butxaques, quan intento fer fotografies, del fred i el vent se’m queden seques i arrugades i no puc mantenir-les estables sense tremolar. A més l’aigua que aixeca la tramuntana em mulla l’objectiu.
He vist cigonyes i fredelugues i un corb marí que provava de volar a contravent, anava tant lent que semblava que jugava, que ho feia expressament.
Ahir vaig tornar per fer quatre gestions i mentre feia temps vaig confirmar el que ja sospitava: la culpa la té la distància, el cel està tant a prop que pesa i m’atabala, em costa d’acostumar-m’hi. Sort que almenys la neu també és més propera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
ooooooooh! jo també en vull! ais...
un post deliciosament fred (de fredor agradable, és clar)
ai! la foto!
què puc dir? és una meravella.
Ja era hora que fes fred. Com qualsevol, me'n sento i busco alguna cosa calenta per mantenir la temperatura, però si vas ben tapat és agradable sentir que estem a l'hivern.
El teu passat estarà tan proper com tu el vulguis deixar estar.
Quina foto tan maca!!
A mi m'agrada molt el fred... el que no puc suportar és el "vent-a-lo-bèstia" (un ventet normal m'agrada) i la pluja seguida... i, desgraciadament, aquí al sud passem del Mestral a la pluja sense descans.
Una foto fantàstica amb molt fred!
Una fotografia fantàstica!!!
Hola, Jordi...quants dies...però he passat una bona estona posant-me al dia dels apunts endarrerits. Pot ser, o m'ho sembla que hi ha encara molt enyor? Pot ser que, hi ha un deix de tristesa? Però quan més de tot això, més proper i més bonic el que esceius... Només que quan s'ajunta el fred de fora i el de dins, fa un xic de mal.
Ânims amb el règim, perdre per poder guanyar! Un petonàs estimat, estimats, sempre, ja saps, miro el mugró i em véns tu al cap!
Publica un comentari a l'entrada