Doncs sí... crec que tots hem estat roïns així, alguna vegada. Pensem massa en nosaltres mateixos i molt poc en els demés, per molt que diguem, a l'hora de la veritat, fallem. Amb les paraules sempre estem a punt, però quan es tracta de fets... ai, ai...
8 comentaris:
Relativitat, suposo que aquesta és la paraula. No sé, m'ha vingut al cap quan he llegit 'fàcil'.
Una foto espaterrant.
Ànims!
Dec estar espessa, no t'entenc avui... :(
Doncs sí... crec que tots hem estat roïns així, alguna vegada.
Pensem massa en nosaltres mateixos i molt poc en els demés, per molt que diguem, a l'hora de la veritat, fallem.
Amb les paraules sempre estem a punt, però quan es tracta de fets... ai, ai...
la fotografia parla per si sola, no n'hi ha prou amb la porta que cal que la clau sigui ben gran. El cas és tancar la porta :(
Pel forat d'un pany poques coses hi passen.... Bona foto, i el text m'ha encantat, tot i que la relació no la he trobat, l'explicareu? petons grans :)
Has descrit l’egoisme. Has descrit aquesta societat.
*Sànset*
En quin moment hem arribat a aquest punt? Una descripció, com diu el Sànset, del que es viu en el dia a dia.
tampoc t'acabo de seguir, potser estic molt espesa. La foto xula, com sempre
Publica un comentari a l'entrada