mireu si en som de roïns
que sense saber el com
ja exigim el perquè
i inventem excuses
de falses presses
per negar un ajut,
d'altra banda tan fàcil,
que fa vergonya

dijous, febrer 04, 2010

8 Comments:

elur said...

Relativitat, suposo que aquesta és la paraula. No sé, m'ha vingut al cap quan he llegit 'fàcil'.

Una foto espaterrant.

Ànims!

Rita said...

Dec estar espessa, no t'entenc avui... :(

Assumpta said...

Doncs sí... crec que tots hem estat roïns així, alguna vegada.
Pensem massa en nosaltres mateixos i molt poc en els demés, per molt que diguem, a l'hora de la veritat, fallem.
Amb les paraules sempre estem a punt, però quan es tracta de fets... ai, ai...

Clidice said...

la fotografia parla per si sola, no n'hi ha prou amb la porta que cal que la clau sigui ben gran. El cas és tancar la porta :(

Cris said...

Pel forat d'un pany poques coses hi passen.... Bona foto, i el text m'ha encantat, tot i que la relació no la he trobat, l'explicareu? petons grans :)

sanset i utnoa said...

Has descrit l’egoisme. Has descrit aquesta societat.

*Sànset*

Albert B. i R. said...

En quin moment hem arribat a aquest punt? Una descripció, com diu el Sànset, del que es viu en el dia a dia.

Mireia said...

tampoc t'acabo de seguir, potser estic molt espesa. La foto xula, com sempre

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger