dilluns, 22 de febrer del 2010
El bar dels Si no fos
Hem quedat al bar i a l’entrar se m’han entelat les ulleres. És ple de gent, gairebé totes les taules estan ocupades, la barra també. Tu prens cervesa i jo em demano un gin tònic. A la taula del costat un grup de noies juguen a beure i al noi de les rastes li cau el llibret de paper de fumar. La música m’agrada, The Cure, U2, Los Lobos, Elvis, Bruce... Seiem i parlem de tot i de res mentre passa l’estona
Si no fos perquè tu i jo podríem ser els pares de les criatures i perquè el meu gin tònic era de Sapphire tot semblaria que ahir al sortir de casa havia tirat vint anys enrere.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Mmm... els anys no perdonen. Però toca viure a un altre ritme, i d'una altra manera. I no és maco això de mirar al voltant i pensar que poden ser fills nostres? Creuem els dits perquè cap no ho sigui...
Ei, la foto és guapíssima.
Bé però almenys recordes coses viscudes
ai els 'sinofos' ... i pensar que quan era més jove que ara me'n rivia :P
Salut!
(no entenc com podeu beure gintònics, ecs!)
Tirar vint anys és un molt bon exercici tot i que la corda, ara, a mi se m'acaba als volts de les tres i després de dos gin tòncs. De Saphire, és clar :)
Això voldrà dir que encara sou ben joves. Encara que pugueu semblar els pares d'algú.
*Sànset*
Tu fes l'orni a veure si "cola"...
Ahir escoltava l'ELO a RAC 105 i també vaig tirar dècades enrera jo... :P
Quina foto més maca!
Parlar de tot i de res és genial, tinguis l'edat que tinguis!
Que maco, parlar de tot i de res, i prescindir una mica del voltant.... l'edat es duu per dins, i les ganes de fer coses són les que ens empenyen a seguir vius.... Endavant i no deixeu de fer-ho! Petons, canalla :)
Publica un comentari a l'entrada