Baixo a peu per Torrent de l’Olla, he hagut de deixar el cotxe molt lluny d’on vaig. Se m’acosta un home.
- Perdone, la Calle de “Jomer”?
- Jomer?, que dic jo.
- Sí, como el Simpson, que diu l’home
Baixo per Torrent de l’Olla, he hagut de deixar el cotxe molt lluny però ric jo solet com si no hi fos tot.
14 comentaris:
Això només s'explica d'una manera: ets un friki. Jo també hagués pensat en Simpson, si m'ho haguessin preguntat així!
No ho enteneu... Sabia idiomes! :P
Ostres! El friki era ell, per molts idiomes que sapigués! I no m'estranya que riguessis sol.
Vaig aprendre molt
n'hi ha per pixar-s'hi de riure!
A mi a Igualada em van demanar pel carrer de Sarita Montiel, portava l'adreça apuntada en un paper, buscava el carrer Sor Rita Mercader.
mmm s clar Homer...jajajajaja
saps que si algú em pregunta mai pel carrer d'en 'jòmer' jo li preguntaré: en simpson? no crec que me'n pugui estar... sempre ho he pensat això :P
Tinc un bon amic que viu en aquest carrer i sembla que aquesta confussió no és el primer cop que apareix.
La força dels Simpson és, a hores d'ara, a la de la poesia dels antics grecs.
Jaajajaja és molt bo!! :-DD
jajajjajajaja, bona anècdota!!!!!!
Si és que estem als "tiempos modernos" conye :)
És genial!. Jo també hagués rigut sola.
D'Homer a Jomer no hi ha tanta diferència... els dos son grans referents de la nostra cultura.
Jajajajajajja.... estava de broma, o era guiri?
Què bo! I ben a prop de casa.
A mi fa un temps una italiana em deia que li agradava una botiga de la plaça de Sant Jast. Jast? Jazz? Gast? perdona? Al final va resultar ser la Plaça de Sant Just...
Publica un comentari a l'entrada