Es desperta de bon matí i immediatament se n’adona que no serà un bon dia, li fa mal tot. Deu estar covant alguna cosa. Es vesteix amb desgana, amb la mateixa roba del dia anterior, ja es canviarà un cop dutxat. Puja la persiana i a la cuina posa el got de llet al microones a baixa potència per tenir temps d'anar al bany.
Es mira al mirall i decideix que fa mala cara i quan abaixa la mirada per obrir l’aixeta de la pica en un costat hi veu dos cabells entortolligats. Un de vermell i l’altre negre.
Assegut a la taula mentre remena un capuccino descafeïnat de sobre i es prepara un paracetamol pensa que tot plegat està força bé.
11 comentaris:
Potser una mica pioc, però segur que altres coses funcionen, com d'altres que no, però s'ha de mirar les més importants.
Jo dec ser un malalt, això que surt a la foto em sembla una fase embrionària d'alguna bèstia...
Després de prendre's aquesta combinació que té a sobre la taula i de la dutxa , ho veurà tot més clar.
bon dia!!
Doncs sí noi, tot plegat està prou bé :)
Una abraçada i que no sigui res!
Val la pena despertar la serotonina just quan et lleves. Encara que t’hagis de prendre una bona dosi de paracetamol.
*Sànset*
Molt bé Xexu, és exactament l'embrió d'un ocell dins l'ou i a Nova Zelanda li'n diuen KoroPepe. Simbolitza l'origen desconegut de totes les coses i la seva gran força interior que queda oculta de la superfície.
M'encanta el penjoll, i tot i el covar alguna cosa, segur que tot està bé, és la pre-astènia primaveral, res més.... petons :)
Sort del capuccino.
dos cabells entortolligats poden dir tantes coses :)
Xexu, ho has vist que has fet sortir en escena a la Marta?!
Hoooooooola Marta!!!!! ;*)
Aposto a que el dia va acabar millor que no pas semblava que començava... ;-)
Ostres, XeXu, quin ull!! :-DD
Les petites coses sovint fan que veiem el món diferent
Publica un comentari a l'entrada