Relats Conjunts

Al despatx oval el president Joe Biden reunit amb el comitè de seguretat analitzava la situació.

- No m’ho crec, deia – no em puc creure que després de dos mesos encara no haguem agafat l’assassí del president Obama. No us n’adoneu que estem sent la riota de la comunitat internacional.
- Senyor President el tenim identificat, el van filmar sis càmeres de diferents edificis i bancs, és un terrorista internacional anomenat Carlos i podem assegurar que no ha sortit del país, fins i tot podríem dir amb tota certesa que no ha sortit de Nova York.
- El que vulguis Mueller però no l’hem agafat i ara per ara això és prioritari. Panetta vull col·laboració absoluta entre les dues agències i si no em porteu el cap d’aquest tio us tallo el vostre.

- Com et sents?, va preguntar-li
- Estrany… d’això, estranya
- No pateixis, és normal, això us passa a tots i a totes. Et costarà una mica acostumar-t’hi però és qüestió de temps.

La Carla va estrènyer la mà del doctor amb més força de la es podia esperar i va sortir al carrer. Plovia i va obrir el paraigua d’home que duia. Va pensar que l’havia de canviar. Va cridar un taxi.

- Al JFK si us plau, sortides internacionals, va seure creuant les cames com no ho havia fet mai fins aleshores, va sospesar-se els pits encara un xic adolorits i va somriure.

Una altra aportació als Relats Conjunts