Poltergeist


Assegut impotent davant la pantalla del televisor sentia com, des del fons, molt llunyà, talment com si fos la Carol Anne, el seu cervell desesperat demanava ajuda.

dijous, gener 28, 2010

10 Comments:

sanset i utnoa said...

quin mal rollo...

*Sànset*

elur said...

Jordi... però què fas mirant aquestes coses?!

el cervell de qui? del càmera, no?

Tu, jo i l'Otis said...

És fantàstic apagar la tele de tant en tant. És un "esport" que practico cada cop amb més freqüència... vist el panorama d'efectes paranormals...

M.

Rita said...

Ahir a les tantes de la nit vaig anar a espetegar a T5 i vaig tenir una sensació ben semblant a la teva...

estrip said...

compte no se't pixi a la dutxa!

Zincpiritione said...

Cervell, dius?? No la sobrestimis...

Carme said...

Uix... ara no sé què dir... em repetiria.

És com qui fa esports de risc? Però mentals? Posant en perill la teva lucidesa?

Anna Tarambana said...

Em ve la paraula "exorcisme" al cap...i això que m'ha costat, que primer només em sortia "extramaunció"!

kweilan said...

Jo no suporto aquests programes.

Assumpta said...

Ecs!!

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger