Assegut impotent davant la pantalla del televisor sentia com, des del fons, molt llunyà, talment com si fos la Carol Anne, el seu cervell desesperat demanava ajuda.
Assegut impotent davant la pantalla del televisor sentia com, des del fons, molt llunyà, talment com si fos la Carol Anne, el seu cervell desesperat demanava ajuda.

10 Comments:
quin mal rollo...
*Sànset*
Jordi... però què fas mirant aquestes coses?!
el cervell de qui? del càmera, no?
És fantàstic apagar la tele de tant en tant. És un "esport" que practico cada cop amb més freqüència... vist el panorama d'efectes paranormals...
M.
Ahir a les tantes de la nit vaig anar a espetegar a T5 i vaig tenir una sensació ben semblant a la teva...
compte no se't pixi a la dutxa!
Cervell, dius?? No la sobrestimis...
Uix... ara no sé què dir... em repetiria.
És com qui fa esports de risc? Però mentals? Posant en perill la teva lucidesa?
Em ve la paraula "exorcisme" al cap...i això que m'ha costat, que primer només em sortia "extramaunció"!
Jo no suporto aquests programes.
Ecs!!
Post a Comment