dijous, 28 de gener del 2010

Poltergeist


Assegut impotent davant la pantalla del televisor sentia com, des del fons, molt llunyà, talment com si fos la Carol Anne, el seu cervell desesperat demanava ajuda.

10 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

quin mal rollo...

*Sànset*

neus ha dit...

Jordi... però què fas mirant aquestes coses?!

el cervell de qui? del càmera, no?

Tu, jo i l'Otis ha dit...

És fantàstic apagar la tele de tant en tant. És un "esport" que practico cada cop amb més freqüència... vist el panorama d'efectes paranormals...

M.

Rita ha dit...

Ahir a les tantes de la nit vaig anar a espetegar a T5 i vaig tenir una sensació ben semblant a la teva...

estrip ha dit...

compte no se't pixi a la dutxa!

Zincpiritione ha dit...

Cervell, dius?? No la sobrestimis...

Carme Rosanas ha dit...

Uix... ara no sé què dir... em repetiria.

És com qui fa esports de risc? Però mentals? Posant en perill la teva lucidesa?

Anna Tarambana ha dit...

Em ve la paraula "exorcisme" al cap...i això que m'ha costat, que primer només em sortia "extramaunció"!

kweilan ha dit...

Jo no suporto aquests programes.

Assumpta ha dit...

Ecs!!