En nits de roina cerco la lluna a terra i per no descomptar-me de les meves passes invento números juganers. I escolto notes antigues i rialles joves de veus desconegudes que vénen de portals tancats.
En nits de boira i llunes buides dormo somnis per trobar realitats i col•loco punts de llibre elèctrics per no perdre la pàgina on vaig deixar aturat el darrer ésser.
En nits de vent i de parcs buits de xiscles faig temps, llums intermitents i siluetes taronges a les finestres tancades. Per veure-hi millor creo colors tous per dibuixar en blancs i negres.
En nits noves hi ha un mosaics avorrit d’ombres.
8 comentaris:
Res en absolut del que has explicat sembla gens avorrit... és ple de la teva màgia particular.
Bona nit de boira o de lluna, de vent o de calma, nova o antiga... bona nit! :-))
Les nits cada cop aniran sent millors, fins i tot a això ens hem d'acostumar quan canviem de casa.
Les nits són úniques. Plenes d'allò que més desitgem. Les nits ens permeten viure allò que el dia ens prohibeix...
La nit, sigui com sigui, és el que més m'agrada del dia a mi.
Bona nit!
Només has de posar-ho en forma de versos Jordi, és l'única cosa que li falta a la teva poesia...
'En nits de roina
cerco la lluna a terra
i per no descomptar-me
de les meves passes
invento números juganers.
I escolto notes antigues
i rialles joves
de veus desconegudes
que vénen de portals tancats.'
Espero que no passis gens de fred en aquestes nits 'llunàtiques'.
Sí, poesia... és preciós!
Nanit!
Una nit màgica.
Publica un comentari a l'entrada