- no ho sé pas, va dir - deu ser l’enyor d’un horitzó, de cels amplis i oberts, de llum vasta i clara. Suposo que el què em cal és trobar un nou punt de fuga on posar-hi el sol per després poder traçar noves línies.
cal mugró
soroll de fons
c@ts
data estel·lar
la tercera fase
- splash.cat
- bet
- em puc quedar?
- espimentans i quitis
- pensamientos aleatorios
- la web de l'Edu
- el bloc de la carme
- a veces, pasa
- el rocar de tiana
- oriol casanovas' photostream
- cooking truth
- cal negrillo
- moi
- l'avi
- l'avi ninots
- abelunimbus
- les mans a la butxaca
- tens un racó dalt del món
- ari pim pam
- hort serratosa
- big boss en castellà
- adrià
- barrufet rondinaire
les dimensions desconegudes
altres límits
scanners
el forat de cuc
- clint
- ànima alada
- tocat del cargol
- en companyia
- òscar
- kena
- eudald
- roi marphille
- cèlia
- skorbuto
- yuna
- akelarres
- doe
- el gatot
- menta fresca
- el bar dels poetes
- vilapou
- ballerina de plom
- des d'on neixen tots els somnis
- cal seixanta
- coses i altres coses
- kweilan
- do you want to know a secret?
- sé una ciutat molt lluny d'aquí
- bloGuejat
- al vespre
- xarel-10
- opinàlia
- això està fatal
- la paraula escrita
- kika's log
- vist i no vist
- garbí 24
- susanna
- lo blog del bep
- clidice
- coses meves
- olguen dalmasas
- el porquet de sant antoni
- testimoni protegit
l'ultima frontera
lost in space
mercenaris de l'espai
àliens
guardians de l'espai
Cròniques de sota el mugró by Marta Cebrián i Rodríguez i Jordi Casanovas i Puigjané is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 .
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu
Templates Novo Blogger
10 Comments:
Temps al temps, una mica de paciència, que Roma no es va construir en un dia, ni una llar tampoc.
Tot trobarà el seu lloc quan tu-vosaltres li trobeu primer.... :) ànims, petons i l'horitzó hi és, encara que no el veiem moltes vegades!
aquesta frase és brutal.
Empordanitis? diuen que és força corrent en qui hi ha viscut i ha gaudit amb la tramuntana... clar que jo a vegades en pateixo sense haver-hi viscut mai.
Preciosa la frase i fa arribar el sentiment...
i es dibuixarà un nou horitzó!
Costa acostumar-se però a poc a poc.
Costa, però és qüestió de temps, un tòpic per cert.
I si ho proveu en dièdric?
Un somni et revelarà on trobaràs aquest nou punt de fuga per posar-hi el sol i des d'allí poder dibuixar noves línies...
Així com una amistat no es pot fer en un dia ni en dos, per més bé que t'hi trobis, el lloc on vius també te l'has d'anar fent teu mica en mica.
No us donareu compte que ja el sentireu vostre, malgrat que teníeu el llistó molt alt: l'Empordà és l'Empordà.
Petons, Jordi!
Post a Comment