A l’habitació del fons ens preparem per anar a fer cagar el tió. Cantem una nadala, en acabat Ell comença la seva. De cop se sent:
- Ja estààà!!
Surten tots corrents i la nadala es queda a mig dir. Arriben al tió i agafen els bastons:
- Caga tió avellanes i torró...
La cançó s’acaba i a l’aixecar la manta a sota només hi ha cebes i alls. Les cares canvien, la sorpresa és tant gran que no entenen res.
- Què ha passat?
- Potser és que no us heu portat prou bé?
- O que no has cantat la nadala sencera...
Tornem a l’habitació. Als ulls hi ha decepció, por i ràbia. Quan hi som tots l’un està assegut a la cadira seriós i capcot, la petita no entén res, la gran ho fa veure i Ell repenja’t d’esquena al llit, agafa amb força la vànova i com si li anés la vida comença a cantar amb tota l’ànima:
A Betlem va nèixer un dia
Un nen que és molt bon minyó
Anirem tots a adorar-lo
I cantar-li una cançó
Quan acaba recita la dècima, després ho fan el seu cosí i la seva cosina. Fins que ens tornen a cridar.
I és que de vegades la vida ens caga alls i cebes però si ens hi posem amb força al capdavall tot, més o menys, s’acaba arreglant.
Bon 2010 a tothom.
10 comentaris:
Quina dolcesa... Què macos que són aquests ulls, aquesta innocència i quina alegria deurien tenir quan, després d'aquest esforç de concentració per cantar tan bé, hauran trobat els seus regalets de veritat! :-)
I què bé que aprofites aquest fet real perquè els adults en puguem treure també una lliçó :-))
Mirem, doncs, en aquest any que ja ha començat i que té un número que m'agrada moltíssim, de posar tot el que sigui necessari de la nostra part per fer-lo el millor possible, tant per a nosaltres mateixos com per aquells que són al nostre costat!
De tot cor: UN MOLT BON ANY PER A TOTS!!
(Jajaja arribem a casa i no he pogut evitar donar una ullada als blogs) :-))
Pobrissons, alls i cebes...ara, que a casa, de petits, el tió no era dels d'avui, i quan veiem els torrons i el tortell, ja en teníem ben bé prou.
Tot és saber-se conformar, que també n'anem aprenent.
Ja em miro el mugró amb enyor...petons, sempre.
sense les cebes i els alls no es fa un bon sofregit com déu mana.... Ben fet, les tradicions o es fan bé o.... M'ha encantat la vostra història d'avui :) Un gran petó!!
que maco...
Molt bon any familia i que tingueu ben poques cebes i pocs alls, tant pocs com sigui possible!
Una abraçada!
bon any amics
Lliçons de vida a base de tió. Doncs aprendre aquest coneixement ens pot ajudar molt.
Bon any als dos.
Que des de sota el mugró que sigui tingueu molt i molt bon any.
Una forta abraçada.
Esta bé que aprenguin que les coses no són gratuïtes.
Molt bon any!
diuen que qui no té un all... té una ceba... no?
utnoa
La ceba a poc a poc i amb molt de carinyo, és pot caramelitza...
i això és el que ha acabat passant.
=)
Publica un comentari a l'entrada