Fa uns quants dies comentava que últimament la meva panxa tenia una tendència al creixement que provocava situacions, diguem-ne, incòmodes. Sempre he tingut tendència a engreixar-me, almenys des del vint anys. Va ser llavors que vaig fer la primera aprimada a “lo bèstia”. Va ser a la mili, el primer dia em va tocar servei de cuina... quan vaig tornar a casa al cap d’un mes i mig, entre l’aspecte d’skin head i els quinze quilos menys, al trucar a la porta l’àvia em preguntava traient el cap per la finestra:
- Per qui demana?
- Sóc el teu nét i vull entrar a casa meva!
- Aiii el nen!
Tot plegat que em vaig passar un any amb uns pantalons militars liles de tres talles més grans.
Des d’aquella dieta inicial forçada i fins ara n’hi ha hagut dues més:
La primera va començar amb Biomanan i va acabar al metge amb la pressió als peus i una recepta de dues hamburgueses amb patates.
La segona va començar amb injeccions a la panxa i va acabar perdent divuit quilos de forma estranya.
El passat dia catorze la metgessa del CAP em va pesar després d’explicar-me com ho havia de fer per aprimar-me bé. Pesava vuitanta-quatre quilos i ara mateix tinc tanta gana.
El passat dia catorze la metgessa del CAP em va pesar després d’explicar-me com ho havia de fer per aprimar-me bé. Pesava vuitanta-quatre quilos i ara mateix tinc tanta gana.
17 comentaris:
Et comprenc... jo no peso 84 quilos -amb lo poquet que faig d’alçada (1,60 ben justets) el meu cas seria greu si els pesés- però no m'aniria malament perdre'n alguns...
Ara bé... injeccions a la panxa... ufff... jo me'n donava d'heparina quan em van operar del genoll, era xulo donar-se-les una mateixa, però per aprimar-me jo no em punxo a la panxa amb un punxó, eh?
Ara mateix no et dic tot el que em menjaria perquè només faria que augmentar-te la gana, així que callo, però... en fi, res :-))
Molta sort amb la dieta. Ves a dormir i així no pensaràs en menjar :-))
Ostreeeeeeees jajajaja al clicar per enviar el missatge, i obrir-se la pàgina principal, he tornat a veure la foto dels panallets!!
Ets cruel!! sàdic i masoquista a la vegada jajaja
Tenen una pinta!!
És molt fomut tenir gana i engreixar-se només respirant com dic jo, però fa tanta il·lusió perdre uns quilets que compensa!
Ànims, Jordi, pensa que estaràs més guapu... :P
I digues-li a la Marta que faci el favor de fer verdura i no panellets, home!
Petons a tots dos!
Això és que el teu metabolisme és de qualitat. Aquesta gent que menja de tot i no s'engreixa no arribaran a vells, segur. I els altres potser tampoc, però que poc que costa agafa uns quilets i perdre'ls és una tortura. Però això de posar els panellets aquí tan a la vista, no sé jo si ajuda...
UNa guerra que dura tota la vida
veus? a mi els panellets no em tempten gens. Si fossin lioneses de nata o crema, tampoc.
Vols que et passi una mica del meu passotisme?
Biomanan, injeccions...
ummm... l'estòmac s'ha d'acostumar a la quantitat de menjar que li dónes ara, després serà més fàcil. Segur.
Ànims!
buff... Estic igual que tu! Espero que ell no em llegeixi, però tinc una sogra que cuina meravelles!!! I, a sobre, serveix uns plats que déu ni do! I com que a la Núr menjar li costa tan poc... Les amigues ara sempre em diuen «Mira-la ella, que femenina s'ha tornat, que sempre duu faldilles!». La resposta? «Porto faldilles perquè dels pantalons de la primavera passada no me'n puc cordar cap!».
Començaré a fer règim després de les festes (NO ÉS UN PROPÒSIT D'ANY NOU, VALE??? que no es compleixen...). Un lloc que m'han recomanat. Et fan acupuntura a les orelles per reduir l'ansietat, que és el problema que jo tinc: menjo per ànsia, més que per gana.
A la panxa no em punxaria mai!! :S
Bon cap de setmana a tots dos!
Jo vull panellets d'aquests ja!!!
Per sort jo mai he hagut de passar gana per un règim... de totes maneres, penso que fer exercici físic i fer una bona dieta és el que et manté el tipu, jeje (tot i que jo no ho faci).
Ànims!
utnoa
Després de posar el meu comentari he llegit els altres i ... XeXu què vol dir que la gent q mengem de tot i no ens engreixem no arribarem a vells??????? No m'espantis que ahir vaig somiar que d'aquí dos mesos m'he de morir!!!!!!!
:(
Utnoa
La Marta se la veu bona cuinera pro tu, ai deu meu! no facis bestieses eh!!
1. els pantalons militars eren liles??
2. vull una foto d'akest pantalons liles!!
3. pq t'aprimaves si staves a la cuina.
4. Entrenyable el moment de la teva avia preguntant per qui demana.
5. Cuidat eh!!!
i 6. soc conscient q akst comentari risca de ser d'algu q tingui 5 anys pero...ho vull saber!!! :P Bon pont (si en tens i sino bon cap d setmana)
no et pensis que jo faig gaire alçada més que tu Assumpta.
més guapo jo Rita?... impossible, hi ha coses que no tenen arreglo.
metabolisme de qualitat, vet-ho aquí un bonic eufemisme de "gordo", oi Xexu?
Ja ho pots ben dir Garbí.
de les nata passo, però les de crema una darrera l'altra Elur.
precisament per això he començat ara Nur perquè no quedi en un propòsit d'any nou.
parla amb Marta Adrià.
no et passis Utnoa! què vols? matar-me. dieta i exercici.
a veure déjà:
1. que passa quan rentes uns pantalons blaus amb lleixiu?
2.tenint en compte que d'això en fa més de vint anys, ves a saber on són.
3.perquè veia com i què s'hi cuinava.
5. gràcies.
El meu mal-de-cap bescanvia els sempre grats aliments (grat = dolços) pel ingrat tabac dels pebrots.
La diferència és la voluntat: mentre tu vas i poses (més antxu que pantxo) una foto de panallets, jo és nombrar al tabac i pensar ón coi m'he oblidat el paquet mentre comento. :(
T'entenc, però pensa que aquests que mengen de tot i no s'engreixen, no aprofiten el que mengen. Un cop vaig fer el règim aquest de la pinya i a mitja tarda em vaig haver de fer un entrepà, perque estava que em queia, un altre cop vaig fer una que li diuen del prèssec en almíbar i només llevar-te has de `prendre dos gots d'aigua i un cafè, amb tant líquid, pensava que no arribava a la facultat. El millor és anar a cal metge i que et posi un règim com cal, aquestes bestiesses no són bones. El metge em va prohibir fer règims i que prengui sacarina.
Jajajaja això de que et vas aprimar a la mili perquè veies com i què s'hi cuinava ja m'ho havia imaginat jo :-)))
Bé, jo no vaig dir el que peso, però per 1.60 és massa, segur, segur :-)
A més, jo tinc un inconvenient afegit, i és que tinc artritis (tan jove que sóc!! sniff) des de fa un munt d'anys (un fàstic, què hi farem) i quan menys peso, menys pateixen els genolls...
Però què he de fer? Si faig dieta em poso trista, em deprimeixo (en el sentit real de la paraula) i si, a sobre que em fan mal els punyeteros genolls, les mans, els canells, l'espatlla i tota articulació humana... a més he d'arriscar-me caure en altres coses? Doncs no.
Bé, això no és per desanimar, eh? Al contrari :-)))
És perquè vagis amb compte... que si no perds 3 quilos a la setmana no passa res. Que si perds mig quilo a la setmana, en un any n'hauries perdut 26 i estaries "sec"!!!... així que tampoc et facis patir :-)))
Anava a posar-te un comentari per animar-te però després de llegir el comentari del XeXu ja no et puc animar per què m'he quedat deprimida :)
Si ho dic com ho dius tu, em perjudico a mi mateix, així que millor dir que som 'de qualitat'. Però que no se'm deprimeixi la Kweilan, que el que he dit és per pura enveja!
Publica un comentari a l'entrada