Em costa una mica fer aquest post. No parlo massa de política, ja ho sabeu, però fa dies que dono voltes al referèndum de diumenge i finalment he arribat a una conclusió.
Sabeu, n’estic molt fart de les costellades per molt ben organitzades que estiguin. M’agradaria molt poder votar sobre la independència del meu país però de veritat, en unes eleccions on els partits polítics es posicionessin, fessin inici de campanya i penjada de cartells. M’agradaria anar a un míting a sentir com el PSC fa tripijocs per no quedar malament ni amb el PSOE ni amb els seus votants, on CDC i UDC, suposo, farien campanya per separat, on el PP... bé, al del PP no hi aniria, però voldria que hi fos defensant el No. Em vindria molt de gust veure als d’Esquerra, les CUP i Reagrupament i d’altres fent front comú pel Sí.
M’agradaria que la Terribas moderés un debat on en Vidal Cuadras s’esbatusses amb en Carretero i en Rivera amb en Mas mentre en Duran xiulava i en Saura parlava d’una Catalunya sostenible. Voldria manifestacions contràries a totes les capitals espanyoles i rebre suports d’Escòcia, d’Irlanda, del Quebec i de Còrsega.
Fins i tot seria bo que el No pogués guanyar.
I seria l’hòstia que guanyés el Sí. Sortiria en Pellicer fent sondejos a peu d’urna i els resultats anirien arribant donant forquilles de vots i esperant les xifres oficials que donarien el President de la Generalitat i el Ministre d’afers exteriors d’Espanya. Seria l’hòstia...
En canvi els carrers estan buits, no hi ha cartells, bé de fet algun, pocs de Reagrupament, algun de les CUP i quatre comptats d’ERC. Cap pel No, cap de CiU, cap del PSC, ni del PP o d’IC. Ciutadans es dedica a posar demandes. No hi ha mítings multitudinaris amb connexions en directe. No hi ha espais gratuïts de propaganda electoral.
Em sap greu pels organitzadors que han estat treballant per fer-ho el millor possible, però aquest cop no hi seré. Quan s’hagi de muntar el de veritat aviseu-me.
13 comentaris:
Gràcies. De veritat, moltes gràcies. Això que dius tu és el que fa temps que provo d'explicar, però evidentment sense sortir-me'n. M'he 'barallat' amb gent d'aquí, sobretot han estat discussions a base de comentaris per explicar que fer una pregunta on només es pot respondre que Sí, quan la majoria de la població pensa que No, no té massa sentit. La voluntat està molt bé, ens ho anem muntant entre nosaltres, i potser aquests són uns passos previs necessaris sense els quals no arribarem mai a aconseguir el que tu demanes. Si és així, endavant. Si és per fer la pantomima i que els que ens manen mirin cap a un altre lloc... per què esforçar-s'hi?
El lema d'aquestes consultes hauria de ser 'Vine a votar Sí'. Això és una recollida de signatures. Evidentment, n'aconseguiràs moltes, però la gent que no hi estigui d'acord no signarà. Si en una ciutat amb 50000 votants potencials aconsegueixes 2000 vots per Sí, i 3 per No, consideres que és una victòria aclaparadora? Per què ens volem autoenganyar?
Jo penso, crec que com tu, que la votació ha de ser seriosa. S'ha de fer campanya, i si hi ha catalans que ja estan bé com estan i no volen la independència, que ho puguin dir, que no se n'amaguin, com aquell que va a votar al PP i en sortir li pregunten i es fa el longuis.
Volem un país independent per decret si la majoria de gent no el vol? És per plantejar-s'ho. A dia d'avui, no sé com estaria la balança, però de catalanets n'hi ha molts, i no podem fer fora del país a tots aquells que també es senten espanyols. Cal que puguem saber si ho volem ho no, com a poble.
T'estic fotent un rotllo, però és que he trobat el teu escrit molt encertat. Jo vull el mateix que tu. Si al meu poble ara es pogués votar aniria a votar que Sí, és clar, per què no. Però no m'ho he pres seriosament en cap moment. Quan sigui possible una votació, m'hi implicaré fins on pugui. Llavors serà l'hora de posar-nos seriosos. Gràcies altre cop, començava a pensar que era un 'bitxo raro'.
Jo si es fés al meu poble ( cosa que no passa) hi aniria per votar sí. Yot i que entenc, i comparteixo en part ,la vostra postura. Crec que és una manera com un altre de exemplifiar un sentiment i sobretot de manifestar la nostra indignació amb un estat i unes institucions que només fan que prendre'ns el pel. Se'ns prenen a broma des de fa anys i arriba un moment que això cansa.
Iniciatives com aquesta, com l'editorial conjunta dels diaris, no són potser unes de les poques maneres que tenim ara com ara per manifestar el nostre descontent.
Jordi, jo també prefereria un referèndum vinculant o tothom pogués dir-hi la seva ( tot i que possiblement el resultat no seria del meu agrat)
Jo també he fomut un bon rotllo, és un tema que ens toca la fibra , veig. He pensat més d'una vegada fer-e un post però m'hi resisteixo i ara m'ha donat loportunitat d'opinar i m'hi he aprofitat
A mi també m'agradaria que la consulta de diumenge fos vinculant, evidentment.
Però de moment, lamentablement, no és encara possible. No obstant, a diferencia teva, jo que sí tinc també la possibil·litat d'anar a fer sentir la meva veu, ho faré.
I ho faré perquè crec que mai ningú ens donarà la feina feta, que som cadascú de nosaltres els que ni que sigui amb aquest petit simbolisme podem expresar el que pensem i com ens agradaria pensar.
Hi ha molta, molta gent darrera que s'hi està mullant per dur a terme aquesta campanya de la manera més seriosa possible. Que hi ha moltes hores darrere de treballs, reunions i coordinacions. Aquesta gent, que ara s'implica, segurament també ho faran el dia que es pugui votar "de veritat", o potser ho faran els seus fills, no ho sé, però ells hi hauran posat la primera pedra, simbòlica, però li hauran posat.
La pena, és que tenim un planter polític que fa aigües per tot arreu i que prefereixen fer ulls clucs, perquè ja els hi està bé que les coses vagin com van. O sigui malament.
Potser en un referendum com caldria, no surtiria un SI (com va passar a Arenys i previssiblement pugui surtir en altres indrets diumenge), però això és la democràcia.
El que veig, és que diumenge tinc una possibil·litat d'expresar-me i ho faré, per que potser com més siguem alçant les nostres veus, hi hagi un moment en que no ens puguin fer callar.
Qualsevol llarg camí, comença amb el més petit pas i jo diumenge aniré a caminar...
cada petit somni i cada petit pas també n'és un cap això que dius que ha de ser de veritat. La validesa no li donaran els polítics,per mi, li hem de donar nosaltres.
El referèndum per la constitució europea a frança no era vinculant i va guanyar el no. El Gobern francès no va poder votar que si tot i que el referèndum no era vinculant.
Si diem SI, per mi ja serà un bon començament.
deu meu, veient l'extensió dels comentaris, giro cua. noooo nomes volia dir q en cert punts coincideixo amb tu, sobretot en el punt d gararntitzar q totes les posicions hi siguin. D vegades smbla q si no vols anikilar o odiar certs partits politics es q no ets un bon catala. Bé, jo penso q hi han d ser. Llibertat abans q res. (algun dia fare un post d'aixo)
Ets ben lliure de fer el que et sembli, no cal dir. Sóc d'una de les comissions de la plataforma per la consulta al meu poble, Esparreguera, i no és cap referèndum. Segurament que si et diguessin d'anar a una manifestació per qualsevol causa en la que creiessis hi aniries, perquè creuries que si "els de dalt" senten la teva veu potser canviaria alguna cosa. Bé, la consulta és una manifestació, sense sortir al carrer, sense pancartes. No es queda en un sol dia i prou, és una onada que dura i durarà, és una forma de mobilitzar la societat catalana desencantada, la independentista i la no independentista. És una manifestació per dir-los als de dalt, als partits, que volem una democràcia diferent. Que no passarà res? potser si, potser no, però els que hi participem farem un gest, un acte de democràcia. Exigim que com a ciutadans se'ns escolti, se'ns pregunti, que la democràcia directa no ha de fer por, sinó és que tens interessos obscurs.
No et vull convèncer, només t'explico el perquè ho faig jo: per manifestar-me, perquè ja n'hi ha prou de democràcia segrestada. En tot cas, des d'un poble del Baix Llobregat, i amb tots els problemes que representa, espero, de tot cor, poder convèncer bona part dels meus convilatans perquè vinguin a votar. I si surt el NO pensaré que, malgrat que no sigui la meva opció, haurem fet molta feina. Molta bona feina per la democràcia :)
Tens raó...Però els petits passos són poderosos.
Com a mínim, actes com aquests deixen cada vegada més clar quin és el tarannà de la nostra classe política.
Jo puc, i potser no hi vaig... Si fos de veritat, hi aniria segur, i diria que SÍ.
No em passarà com a les Seleccions Catalanes (ja hi vaig anar al primer, segon i potser tercer partit). De costellades a l'hivern, poques, que fa fred!
Entenc el que vols dir... i no et nego que tens raó... però, mentre, si d'aquesta manera ens podem fer sentir, si podem fer arribar d'alguna forma la nostra opinió doncs em sembla magnífic.
M'encantaria que es fes a Reus i faria tota la campanya possible per convèncer el màxim de gent per anar-hi i... evidentment, jo hi participaria.
No és el que volem, però és un pas i és un pas endavant.
Tota la gent que no vagi a votar, tenint la sort de que als seus municipis es pot fer, veurà com la seva opinió és manipulada i convertida en "contrària" per part de la resta de l'Estat.
Jo anava a deixar un comentari i veig que el de l'-assumpta- se'm posa tant bé... que no em cal tornar-lo a escriure. El signo directament.
Si els partits no fan la feina, perquè no la podem començar a fer pel nostre compte? Simbòlic? sí. lde firmes? també! Prenem-nos-ho com una recollida de firmes, doncs!
I entenc que si és fes de veritat potser sortiria el No, que hi ha molta gent que no hi està d'acord... ja va passar al Québec.
Però, desgraciadament, en aquest país només sabem fer que boicotejar-nos els uns als altres i barallar-nos... em sembla una llàstima.
T'entenc perfectament. Quan al RSS he vist el títol del post, no sé perquè ja sabia que aniria peraquí, tot i que després m'he dit... no... el seu bloc no és de política, però, noi l'has clavat.
De tota manera si podem posar aquest gra de sorra per començar a fer la muntanya, doncs endavant.
A la meva ciutat no podem votar encara, però quan es faci tinc intencio d'anar-hi.
No entenc però, perquè un cop feta la votació s'ha d'esborrar els DNI dels disc durs, (això deia el Cuní avui) de què ens hem d'amagar? Jo vull que se sàpiga què vol la Tarambana.
No sóc optimista, crec que ens queda un llarg camí per recórrer i que creure que això és l'inici del pas definitiu és ser molt innocent. Crec que fins que la classe política no mostri seriositat i un lideratge clar, Catalunya té ben poca cosa a fer. Les intencions són bones, però i després què? Algú s'ha plantejat a llarg termini una ruta realista? Tinc la sensació que anem a la deriva.
El que cal es demostrar que estem junts i que tenim la capacitat d'ajuntarnos per una causa. Això es més poderos que el resultat
Ningú farà per nosaltres el que hem de fer nosaltres. Assegueu-vos, descanseu, calleu tots i veureu com la sabata grossa us acaba de trepitjar.Si sou joves i us quedeu quiets, voldreu còrrer vells quan ja no tingueu ni alè per respirar?
La pujada és dura, i el peu descalç. Els agaons sembrats punxen no pareu a treure'ls...
No penseu que ja ho faran els vostres fills... En fi, per que he de plorar?... Anton.
no és cap costellada!
les costellades les fan molts polítics i per això estem on estem.
És iniciativa popular i això s'hauria de valorar més encara, penso jo, vaja!
Publica un comentari a l'entrada