Això volia ser la resposta als comentaris al post anterior però m’ha quedat massa llarg o sigui que us ho col·loco com un post i es torna a obrir la veda.
En principi haig de dir que la organització del referèndum em sembla absolutament correcte tal i com s’ha plantejat. Evidentment ho han plantejat sectors que volen el Sí, però això és de calaix, no el convocaran pas els que ja estan bé. El referèndum sobre l’OTAN el van organitzar els partidaris del Sí i ningú no es va queixar que el convoquessin.
En segon lloc, sóc molt més optimista que algunes/uns de vosaltres. Crec que un referèndum vinculant per la independència ben plantejat guanyaria. El problema és la covardia política i la falta de democràcia real. De covardia per part dels polítics catalans que davant de qualsevol mobilització que proposi la llibertat del meu país callen i amaguen el cap sota l’ala, no fos cas que per obrir la boca els haguessin de castigar a perdre la poltrona. I em sap especialment greu la covardia dels que jo he votat perquè a més m’han enganyat. Per altra banda la manca de democràcia per part de l’Estat espanyol que és incapaç d’admetre al seu territori el que proclama a crits a altres llocs.
Tercer, els primers passos són importants quan hi ha un segon pas i un tercer i un quart... quan tots són el primer és com voler fer foc amb un misto però sense llenya. N’estic fart de primer passos. Vull propostes valentes i arriscades que portin a algun lloc o altre. Potser sí que som nosaltres qui hem d’engegar i collar la situació, però ara que sabem que farem el tretze m’agradaria que m’expliquessin que tenim pensat pel catorze.
Per acabar, que ja està bé de tant míting, tots plegats hem de ser més agosarats i més militants. Volem votar la independència quan és impossible trobar una cançó en català en tot el dial radiofònic o quan la immensa majoria dels anuncis de joguines que es passen pel canal Súper 3 són en castellà i pràcticament ningú no es queixa ni muntem un boicot contra aquestes empreses. Portem trenta anys de Generalitat de Catalunya i no tenim prospectes dels medicaments en català ni paper de vàter, ni condons i en prou feines aliments etiquetats en la nostra llengua. En trenta anys no hem aconseguit ni cantar, ni jugar, ni drogar-nos, ni cagar, ni follar, ni menjar en català i diumenge volem votar la independència?
9 comentaris:
I dons, què hauríem d'esperar?
Quin és l'ordre correcte i racional de tot plegat?
N'hi ha algun?
Estic d'acord amb el que dius dels polítics i jo també estic molt decebuda dels qui sempre he votat i que sempre havien parlat d'independentisme. Ara xiulen i dissimulen.
Potser no servirà de gaire aquest 13-D, però menys serveix encara no fer res. Que és el que hem fet fins ara: res.
Jo també estic decebuda amb tota aquesta colla de polítics immòbils i quan dic tota, és tota.
N’hi ha alguns que ja sabem quin és el seu color. Però n’hi ha també, que el seu color l'han canviat de forma camaleònica per tal d’aixoplugar-se sota l’ala de qui, en teoria, duu les rendes, (que ja es veu que mai han sabut dur-les).
Quan vinguin les properes eleccions prou que sabré expressar-los el meu desencís.
El primer pas, com vaig dir ahir, és anar a votar diumenge qui així ho pugui fer. Que cadascú voti el que li sembli més convenient, però que voti.
Sempre ens hem queixat, que d’això també en sabem i molt, però mai en definitiva fem res ni els de dalt, ni nosaltres. I queixant-nos mentre mirem una ampolla que veiem mig buida, tota sola no s’omplirà.
Ara, la societat civil passant-los la ma per la cara a la classe política, engega aquesta consulta.
Doncs, sí aquest és el primer pas!
I la resposta que obtinguin en les properes eleccions, serà un altre pas.
I a títol personal, crec que també en faig uns quants de passos petits cada dia, perquè intento donar suport, al màxim possible, a les coses de casa meva.
Ja fa molt temps que s’anuncien marques de productes que mai, mai fan servir ni el català ni els subtítols en català (poso l’exemple d’un llevataques de color “princesa” que es veu que fa miracles, o d’un producte amb nom de tret, que treu tota mena de ronya... etc). Aquests productes us puc dir que a casa no entren.
I si tinc opció de triar una pel•lícula en català, la vaig a veure en català. I si un llibre també te la doble opció, no cal que us digui la que escullo. I a la empresa on treballo, que és d’àmbit españolito/internacional, tots els arxius meus són en català (ja els hi tradueixo si no els entenen) i aquest abril passat, amb la meva tossuderia, em van proposar d’organitzar un concurs de poesia per sant jordi i així ho vaig fer i va sortir en la revista trimestral que es reparteix tant a espanya com a sudamèrica.
I la llet, i la mel i mil productes/serveis més on puc triar entre diferents marques de mercat, quan la qualitat a més es reconeguda, em quedo amb les d’aquí.
Sí, jo puc dir que cada dia faig petits passos i que seguiré fent-ne.
El proper pas, diumenge.
Jo crec que moltes vegades el problema està en els coneixements de la gent.
Molta moltíssima gent que pobla ara l'estat i els nostres territoris, sap només el que li van ensenyar a les escoles de l'època franquista, i pel que siga, no han anat més enllà en quan a coneixements.
Moltíssima gent desconeix que fins fa uns poquíssims centenars d'anys, Catalunya, València i les Illes, eren territoris separats de Castellà, països totalment distints sense vinculacions, independents... i com no coneixen esta història, passen a pensar que això del nacionalisme i del independentisme és simplement un capritx de quatre gat amb ganes d'armar escama.
Depriment.
Sí.
Perquè moltes de les coses que no s'han fet en 30 anys és perquè no ens han deixat fer-les. No arrufis el nas!! ja sé que els polítics s'han abaixat els pantalons anant i tornant, i qui diu polítics diu el poble català. Som un poble força patètic, la veritat.
Però aquesta vegada és el poble qui es mou. Potser només serà una fireta i jo seré presidenta de mesa, una presidenta de fireta en unes votacions de fireta. Però mira, vull ser-hi. I et diré una cosa, odio les fires.
(no he pogut passar abans, havia mig llegit el post anterior i volia comentar, però no tinc temps! i m'agradaria poder dir alguna cosa més, però després semblaria que et vull convèncer i no, perquè fet i fotut tan tu com jo volem el mateix)
una abraçada de veritat, no pas de fireta ;)
Jordi, i és clar que volem més!! I jo també em queixo (quasi a diari) quan veig la gran quantitat d'anuncis que fan en castellà a TV3... i vaig tenir una alegria quan em vaig adonar que l'Aigua de Ribes venia totalment etiquetada en català i mil coses així...
Ara bé, de moment hi ha el que hi ha i, mentre tu et quedaràs a casa, amb el gest enfadat i rumiant com n'és d'injusta aquesta situació, altres faran feina.
I no pots saber si aquesta feina que fan donarà algun resultat o no... jo confio en que sí. Ni que sigui poc a poc.
En fi, sé que no et convenceré, perquè et veig que tens les idees claríssimes, però em sap un greu que gent que votaria el SI es quedi a casa... ostres!! que jo em moro de ganes de que ho facin a Reus i res de res... i tu que pots no hi vas perquè "vols més": Ja vindrà el "més".
De veritat: no hem de perdre la confiança, recoi, que d'això se'n parlarà, i la premsa i televisió estrangera també! Què vols que diguin? Que els catalans no estem interessats?
Aquestes convocatòries, per molt que les anomenis "de fireta" són importants!!
Jo no puc votar i me'n moro de ganes... i tu pots votar i et quedaràs a casa i, al dia següent, El Mundo, l'ABC i qui sigui contaran la teva abstenció com un èxit per ells.
al final els que volem la independència el que hem de fer al meu parer, és recolzar-nos entre nosaltres i les propostes que vagin sorgint.
Ara jo et recolzo a tu amb aquestes propostes i després tu em recolzes a mi, que l'objectiu és el mateix.
I no (crec jo)... és que això que fas és de fireta, pq després, jo puc pensar que això que vols tu tampoc serveix de res. Tots a una per la independència. Una vegada la tinguem ja discutirem, com la volem, si som de dretes, si d'esquerres, si tan me fot, si ens cal aquesta llei o ens cal l'altre, si volem follar en català o no!
total, seguiràn fent amb nosaltres el que els hi surti de les pilotes.... un petó Jordi :)
Segueixo estant molt d'acord amb tu company, encara més, perquè parles amb un criteri, i com sempre posant sobre la taula punts de vista que jo solet no arribo a pensar. Si cregués en les consultes que s'han fet avui, potser m'hauries convençut del contrari. Però ja no hi creia massa, perquè hi ha moooooltes coses que s'han de fer abans de la independència, i no ens fixem que en realitat vivim a Espanya, i la majoria de coses no són tan nostres i tan pròpies com pensem, són seves, i amb això no es va enlloc. Cal que tinguem realment un país amb vocació de país, no de regió rebel, i que ens vulguem separar quan tot està controlat des de Madrid. Hem d'exigir més competències, hem de catalanitzar el nostre propi país, i quan tinguem la força i la idiosincràcia suficients, tot serà més fàcil, tot hauria de caure pel seu propi pes.
Podria signar tot l'escrit a excepció d'una cosa, que jo no penso que en un referèndum de veritat guanyaria el Sí. Tant de bo, i seria el primer a alegrar-me d'estar equivocat, però miro al meu voltant, i no m'ho puc creure. Penso que això ja ho teníem parlat.
Publica un comentari a l'entrada