dissabte, 7 de novembre de 2009

Un blog molt recomanat

UN BLOG MOLT RECOMANAT

No sé si coneixeu en Jel, bé de fet és diu Joel i és el petit dels de can Redó de Vila-seca. Si home, aquells que els van expropiar la parada d'ametllers que tenien al costat de Port Aventura i van perdre bous i esquelles, que tenen dos fills: primer va venir la noia, la Carmeta (aquella Carmeta que fa dos anys es va haver de casar a corre-cuita amb el passant de la notaria i no em digueu que no ho sabeu perquè va ser un escàndol que va córrer per tot el poble) i després van tenir en Joel, que de petit tenia aquell defecte en la parla que feia que pronunciés Jel quan li preguntaven el seu nom, i Jel li va quedar...

Veig que no sabeu de qui us parlo, m'estranya perquè són força coneguts al poble, però de totes maneres no cal que sapigueu qui és, en Jel. Si en parlo aquí és perquè fa poc el vaig veure i em va dir que havia descobert un blog molt interessant que em recomanava de totes totes. Quan li vaig preguntar de quin blog es tractava, en lloc de contestar-me em va donar un petit paper i em va dir:

- No em puc entretenir més, aquí en trobaràs l'adreça, adéu!

I va marxar, jo em vaig posar el paper a la butxaca i no hi vaig pensar més fins arribar a casa quan el vaig tornar a agafar amb ganes de visitar aquell blog tan recomanat. Però per sorpresa meva, al paper només hi havia escrita aquesta nota:

- "Aquí llegiré un bon escrit o dos. M'agrada molt! (Jel Redó)"

Vaig pensar que s'havia equivocat i que m'havia donat un paper amb les seves impressions sobre el blog en lloc del que tenia amb l'adreça anotada. El vaig telefonar per dir-li, però la seva resposta em va deixar parat:

- I tu dius que ets el rei dels enigmes, les endevinalles i els anagrames de la Catosfera?. T'hauria de caure la cara de vergonya!

I va penjar. Tocat en el meu amor propi, vaig llegir més atentament la nota i en poca estona (bé, de fet va ser molta estona però això no cal que ho sapigueu) les lletres van anar agafant el seu ordre lògic i vaig llegir clarament el nom del blog:

- "El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró"

Immediatament i força indignat, vaig tornar a telefonar a en Jel:

- Com volies que ho endevinés, si menteixes descaradament!
- Què vols dir?, va dir ell mig espantat.
- Què s'ha de tenir molta barra per dir que en aquest fantàstic blog pots llegir només un o dos escrits bons, quan la feina és trobar-ne un de mig dolent.
- Si et deixen publicar aquest que estàs fent, ja no serà tan difícil trobar-ne un de dolent – em va dir i va afegir – i pensa a felicitar-los que estan celebrant el cinquè aniversari del blog.

Doncs mira, si que me l'han deixat publicar. Així que: MOLTES FELICITATS pels 5 anys i GRÀCIES per obrir-nos el blog per poder celebrar-ho tots junts.

21 comentaris:

Mireia ha dit...

Mc, genial una gran història. Sort que aquest enigme no l'he hagut de descobrir que encara hi seria!

partícula elemental ha dit...

Quina delicatessen!

Us heu ben guanyat les garrofes, mestre. Quin senyor homenatge!

Carme ha dit...

Que bo, que bo, McAbeu, no hi ha dubte que ets el rei dels enigmes. Jo no l'hagués encertat mai. Un preciós homenatge!

M'ha encantat!

Assumpta ha dit...

Post made in Mac!! :-))

Això sí, com es tracta d'un homenatge, tenim també la solució... com diu la Mireia, menys mal!! jejeje)

Molt ben buscat i molt simpàtic!! M'ha agradat molt! :-))

garbi24 ha dit...

Això es per riures del codi da vinci, molt ben buscat i de passada felicitats

Jordi Casanovas ha dit...

Sort que no valien les ensabonades! ara vermell com un pebrot que faig a aquestes hores?

Bé, no sé que dir, que és fantàstic, amb història, amb anagrama inclòs i a més del títol sencer... Jo que estava feliç amb el de cròniques...

Moltes gràcies McAbeu.

elur ha dit...

Mac ets un crac! :)

Rita ha dit...

Una bona pensada d'apunt. Molt McAbeu!

Un homenatge molt ben treballat!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots!
Potser exagereu una mica però m'agrada que us agradi!

Ramon ha dit...

Això si que és una felicitació com Déu mana!
Felicitats!

XeXu ha dit...

Escolta, si hem de fer quedar malament els altres jo no jugo, eh!

No, no, ara seriosament, Mac, ets una bèstia parda. Quin post, quin homenatge! Si m'has fet riure i tot amb això del final que diu en Jel sobre si et deixen publicar a tu! Però no, és un escrit genial, si algun dia faig 5 anys et llogaré perquè me n'escriguis un! Em sembla que en Casanovas patirà desordres metabòlics aquest més, perquè s'està engreixant per moments, i entre la llagrimeta perpètua que deu tenir, i una mica de bava que li cau, això ha de ser un transtorn segur...

Jordi Casanovas ha dit...

Semaneta de pitet que porto...

Jordi Casanovas ha dit...

ara que me n'adono estic apareixent als comentaris amb la imatge de la Rita, vosaltres també ho veieu o sóc jo?

partícula elemental ha dit...

Una rita llanuda amb barba i ulleres, si de cas... Ep, és el que veiem!

Assumpta ha dit...

Quina Rita, Jordi, la de la Illa Roja? Tu amb la seva imatge? Doncs no :-)

Es tracta d'un enigma o alguna cosa que haguem de resoldre ja que estem dins les "24 hores Mac"? ;-)

Jo et veig així:
- Comentari 11:56 PM, imatge de sempre.
- Comentari 1:50 PM, imatge de sempre.
- Comentari 1:57 PM (just on preguntes com et veiem) nova imatge amb caricatura teva (la mateixa que vas posar quan la Gala dels Premis C@ts per anunciar el Blog Revelació, però sense els ulls tapats jejeje)

Cap d'elles és la Rita :-)

Jordi Casanovas ha dit...

no és cap enigma és el que jo veig, la Rita de l'Illa Roja i jo amb la mateixa imatge de l'illa roja que fa servir ella. El més curiós és que la Rita va dir-me que preferia no entrar al blog i el text que m'ha enviat el penjaré jo.

kweilan ha dit...

Molt bo l'apunt! I no surts amb la imatge de la Rita sinò amb una molt fashion!

Assumpta ha dit...

Així tot queda explicat!!
Si ella et va dir que preferia no entrar al blog i que el post el pengessis tu, el que ha passat és que una part seva ha entrat a formar part de tu (ara tu ets amo d'una part dels seus pensaments) i, per això, tu i només tu et veus com si fossis ella.

És clar, oi? :-)

Jordi Casanovas ha dit...

aquest vespre més aclariments del misteri de la imatge perduda...

Mireia ha dit...

Estas meitat i meitat en alguns comentaris surts d'una manera i en d'altre a la manera del tentacle però sempre ets tu, no?

Núr ha dit...

Mare meva, quin nivell!!! Amb enigma i tot!!! :S

Aquest Jel Redó té bloc també? ;)