Des de fa temps, durant uns dies del mes de juliol, i com a mínim dues vegades, passo pel Montgrí. Inevitablement, sempre hi buscava la imatge del bisbe ajagut. Era com una endevinalla, perquè des d’una distància no s’aprecia, de més a prop sí, i tota la recta que hi ha de Pals a Torroella es convertia en una mena de joc, ara és veu, ara no tant, ara perfecte...
Però des de fa dos estius això ha canviat, ja no hi busco el bisbe, el veig, però ja no hi tinc interès, ja no em motiva apropar-m’hi i veure’l bé, o endevinar-lo quan sóc lluny.
Des de fa gairebé dos anys, que vaig conèixer les Cròniques de sota el mugró, que ara només hi veig el mugró. No sé què té la blogosfera, però quan identifiques alguna cosa amb un bloc, un bloc que t’agrada, que t’agrada el que hi veus, el que hi llegeixes i fins i tot el que intueixes, no pots treure-te’l del cap.
Per molts anys Jordi i Marta!
Enviat Per la Rita
16 comentaris:
Quina gràcia! Ja passen aquestes coses. Quan vaig a Torroella també sempre hi penso.
Molt eben feta la foto, ha quedat xulíssima i amb perdó dels aqui presents es veu el bisbe perfectament
"No sé què té la blogosfera, però quan identifiques alguna cosa amb un bloc, un bloc que t’agrada, que t’agrada el que hi veus, el que hi llegeixes i fins i tot el que intueixes, no pots treure-te’l del cap"
Genial el comentari... i preciosa la foto!! ;-))
Un altre punt de vista del mateix mugró, tant el muntanyenc com el del blog.
És cert que quan una cosa ens agrada no ens la podem treure del cap, però en aquest cas tampoc cal. ;-)
És veritat, això passa, eh? Quan et mous per aquest món virtual acabes associant moltes coses, i allò tan nostre de que algun detall ens recordi a algú, comença a passar-te amb gent que no coneixes i que ni tant sols has vist. És màgia. Una prova més del que es cou per aquí.
Quan associes dos coses, després costa desfer l'associació. La foto t'ha quedat preciosa!
DONCS SÍ! Tota la raó Rita! Jo també veig el bisbe, però també em passa que penso en els blocaires de per aquí dalt, els del Mugró, la Zel, la Joana...
Quina foto més maca, Jordi!
Vaig demanar al Jordi que m'hi posés ell la foto, que segur que en trindria moltes del mugró i n'ha posat una de preciosa, gràcies i felicitats de nou per aquest 5è aniversari!
Això mateix em passa a mi quan vaig a l'Illa Roja. Abans era on hi havia aquell client que feia aquelles coques de vidre tan bones. Ara quan m'hi escapo, si veig gent per allà penso: hi deu ser la Rita?
És cert que ara hi ha llocs que em fan venir el cap blogaires: Viladamat, Reus, Tànger, Girona, Tortosa, Sarrià de Ter, Lleida...
Graciés per ser-hi Rita.
Això són els afectes que mica en mica ens anem creant, suposo...
Per cert, fa una estona pensava, i no tens mono de publicar tu? O tens un altre bloc secret? ;-)
Realment això és curiós. A nosaltres ens passa. "Això ho ha dit tal" o "això ho creu qual". Aquests "tal" o "qual" són blogaires que no coneixem, però que ja formen part de nosaltres.
La blogosfera, en certa manera, és com llegir un llibre. El llibre t'explica, et relata i et descriu; però les formes i els colors els acabes posant tu.
*Sànset*
De Pals a Torroella... just el paisatge que deia l'altre dia :)
Fins i tot quan no escriu en Jordi hi trobo casualitats en aquest bloc. M'agrada!!!
Ostres, reina, en som tants que ens meravellem amb la mirada al Montgrí... que em sembla que haurem de pensar un conte... Proper i estimat el mugró i els seus habitants, un petonàs a tots!
Així que la foto l'ha triada el Jordi? Doncs us ha quedat un article conjunt preciós! Enhorabona, Rita, pel teu homenatge!
Totalment d'acord amb tu Rita!
Una vegada has fet una associació d'idees, ja no hi ha volta enrera.
Mai més res es veu igual.
M'ha agradat molt el post i la foto escollida també és magnífica.
:)
Felicitats mugronaries. Per cert...; on és l'altre? Mugró, vull dir...
Publica un comentari a l'entrada