dimarts, 27 d’octubre del 2009
Memòria
Assegut al costat de la finestra treu amb un escuradents les molles que amb el temps s’han anat quedant a l’escletxa de la taula de fusta. Després, d’una bufada forta, les ha escampades i moltes han caigut a terra. A un racó un tallat fumeja i davant, ara amb unes quantes molles al damunt l’Sport anuncia en portada la renovació d’en Puyol.
Tot just fa un moment s’han creuat, ella baixava i ell pujava. Ella ara és rossa, o ja ho era? L’acompanyen un nen i una nena. Ell és més calb i està més gras. Quan han estat prou a prop s’han intercanviat un bon dia amable i ell fins i tot li ha picat l’ullet.
Just en aquest moment quan al fer força per treure el que sembla ser alguna cosa seca l’escuradents s’ha partit ell ha recordat nom d’ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
No devia ser massa guapa que no te'n recordessis del nom.
Més aviat, no va ser massa important...
Mmm... jo no posaria la mà al foc amb això que dieu. Té sentit, però de vegades les coses que oblidem i recordem, i perquè les oblidem i com les recordem són d'allò més inversemblant.
a vegades hi ha coses que ens obliguem a oblidar...
a vegades trobem algú que ens les fa oblidar...
i a vegades no sabem perquè les oblidem ;)
Finalment l'ha recordat!
Doncs jo també penso que si hagués estat molt important no hauria oblidat el nom... Ni tan sols està segur de si era rossa!!
A més, l'escuradents es trenca perquè, en recordar el nom, ha fet més pressió i l'ha partit. O sigui que, a sobre, els pocs records que en té, són dolents...
El pas del temps fa que les històries no siguin importants però aquí alguna cosa queda per la tensió que li suposa recordar de sobte el nom.
Publica un comentari a l'entrada