- Que bé que s’hi està a París, oi nois? L’ambient, les dones, la bohèmia…
- Vols una mica de calvados?
- Fot-li
- I tu Pablo?
- Posa, posa...
- L’he dut de Normandia, de prop de casa meva.
- Salut!
- I què estàs fent ara Juan?
- La veritat és que no res, tinc un baixon, no sé com dir-ho.
- Jo també, estic una mica fart de tant luxe, calma i voluptuositat ...
- Hòstia què és aquesta pudor!
- Tranquils és una herba que es fuma me l’ha portada un amic, en vols George?
- Aviam?
- Jo també en vull.
- En tinc més no pateixis, però passa això cap aquí que quadrat com et veig ara se m’està acudint un nou moviment pictòric.
Una altra aportació als Relats Conjunts.
19 comentaris:
Hahahahaha boníiiissim!!!!!!
jajajajajajajajja genial Jordi!!!
I tu, Pablo? jajajajajajaja
Molt, molt bo!! :-))
Molt, molt bo... que divertit!
No, si ja em semblava a mi que hi havia d'haver alguna explicació plausible pel cubisme... Molt ben trobat!
jeeeeeeeeeeeeeeeeee, si és "loquetieneeeee"...passa'm a mi també un xic d'això, a veure si ho veig més clar...
O sigui que el cubisme no es feia amb escaire i cartabó...
Molt bo Jordi
Sabies que els Pets tenen una versió d'aquesta cançó? "El meu avi es diu Martí", jeje.
Utnoa
bó. brillant. enginyós. culte. felicitats de veritat!
plas, plas, plas, plas!!!
Molt bo...je
hehehe! Quan vaig veure el quadre també em va venir al cap la idea de l'emporrada! hahahahaha
Artista!
Molt ocurrent! Felicitats!
Molt molt bo, el relat!
Mira que n'hi ha d'artistes que...
n'estic segura que la meitat de coses inventades en aquest món van crear-se en aquest estat! jajaja
jajaja, molt ocurrent. Els inicis del cubisme, què poètics!! :D
Jeje! Segur que va ser una bona inspiració per als autors de l'època! Molt bo el relat-diàleg!
Caldrà fer certs canvis a la història de l'art! Molt bo! :)
Molt divertit! I de ben segur que en alguns casos no s'allunya massa de la realitat. :-D
Publica un comentari a l'entrada