El xulo piscines entra al forn, ja hi ha anat abans però encara era tancat. Els mostradors estan plens, s’acosta i demana.
- Un mini de truita i un de formatge, la coca cola l’agafa ell mateix de la nevera.
- Què et dec?, Pregunta d’esma, sap que són tres euros. De cop se sent un crit que ve de dins l’obrador. La dependenta i el xulo piscines es miren i corren cap dins. Allà, tota esvalotada, l’altra dependenta indica la porta del bany mentre corre a buscar una galleda i motxo.
El xulo piscines entra al bany, l’aigua surt a doll i amb força pressió de sota la pica, s’hi acosta i veu la vàlvula. Hi posa la mà i prova de tancar-la. No pot, està travada dels anys. Demana una eina. Mentre l’aigua va sortint i les dependentes posen paper de diari a terra. L’eina que arriba no va bé no hi cap i no es pot fer força, el xulo piscines, hores d’ara amb els pantalons xops, surt a buscar la clau general i no la troba.
Finalment troben una altra eina, una clau de bec de lloro petita fa el fet. El xulo piscines tanca la vàlvula i l’aigua s’atura. Tot es calma.
L’aigua ha inundat part de la rere botiga i comença a arribar al mostrador.
-Be doncs, ja us arregleu oi? Me’n vaig, què et dec?
Avui el xulo piscines ha esmorzat de franc.
18 comentaris:
Era el mínim que podien fer! Sort que ens il·lustres les eines, perque això del bec de lloro!
El que fan alguns per esmorzar de gratis... pensa't la performance que faràs demà...
Doncs sí... era el mínim que podien fer.
Sí és que el xulo piscines té una fama que no es mereix, de xulo no en té res!
Per un moment he pensat que li cobraven igual!
Jo per un moment he pensat que ho arreglaves tu, però de xulo no en tens res...
Eeeeei, aquest xulo piscines!!!
A mi em fas un favor així i esmorzes de franc un mes seguit ;-))
i pq dius q es un xulo piscines?
(És la seva feina, Déjà vie, el protagonista treballa de xulo piscines)
I per què serà que a casa qui canvia les bombetes del cotxe o una roda punxada sóc jo? Potser hauria de fer-li l'esmorzar?
Amb el comentari no vull dir que jo no sigui capaç de canviar una roda al cotxe o d'embrutar-me les mans per canviar una bombeta, que consti.
El que ha de fer, Marta, és pagar-te l'esmorzar.
Potser podries preparar una petita inundació tú, a veure si sense espectadors reacciona amb el mateix vigor i trempera.
De tota manera, xulo-piscines, això no t'ho treu dingú: L'heroi del Poble!
Ara, jo em quedo amb la foto. Al bar del poble n'hi havia unes com aquestes. Però la pobra cortina va quedar desdentegada, perquè la mainada anavem a treure de tant en tant una currua de gafets per fer guerres. Es tracta d'obrir-los una mica, una goma de pollastre, tensió, i ja tenim un arma gairebé mortal. No sé com ningú no va quedar borni.
Salut.
El que ha de fer, Marta, és pagar-te l'esmorzar.
Potser podries preparar una petita inundació tú, a veure si sense espectadors reacciona amb el mateix vigor i trempera.
De tota manera, xulo-piscines, això no t'ho treu dingú: L'heroi del Poble!
Ara, jo em quedo amb la foto. Al bar del poble n'hi havia unes com aquestes. Però la pobra cortina va quedar desdentegada, perquè la mainada anavem a treure de tant en tant una currua de gafets per fer guerres. Es tracta d'obrir-los una mica, una goma de pollastre, tensió, i ja tenim un arma gairebé mortal. No sé com ningú no va quedar borni.
Salut.
El xulo piscines té ànima de boy scout i ha fet la bona obra del dia.
I l'endemà ja li van cobrar l'esmorzar? Jo com l'Assumpta... un mes seguit...
Eiii, només un esmorzar? La inundació és merexia una mica més, no?
amb les bec de lloro als dits....que es el que es resisteix?
minim una setmana de tarifa plana de bocates.....
M'has fet pensar en l'Indiana Jones... ;-)
(A Barcelona, 3 euros és el preu del primer mini només... :P)
Publica un comentari a l'entrada