Camino poc a poc per la vora del camí, els mosquits volen al voltant del meu cap. Sento el moviment elàstic d’una herbeta i amagada, gairebé invisible, la veig entre els fenals.
De cop una cançoneta ve al meu cap. Estic perdut, se m’ha enganxat.
…la petita granoteta verda fa quan surt a passejar.
12 comentaris:
Ja veig que t'estàs tornant un especialista en caçar bestioles amb l'objectiu, o almenys, a fer que estiguin ben quietes mentre les fotografies. Serà que et tenen confiança? Gaudeixes de bona premsa entre la fauna salvatge de la zona?
els animals venen a veure com taral·leges cançons no?
tinc la sort (?) de no conèixer la cançoneta, que sinó ja em veig cantant-la tot el dia!!
la foto, magnífica!
Jo tampoc conec la cançó... què fa? què fa?
Li han trobat el gust... totes les bestioletes ara volen ser famoses i sortir al teu blog. S'ho diuen... segur que s'ho diuen.
A mi me n'has fet venir una al cap:
"Salve, Regina, mater misericordiae: Vita, dulcedo, et spes nostra, salve. Ad te clamamus, exsules, filii Hevae. Ad te suspiramus, gementes et flentes in hac ..."
No sé si pensaves en aquesta, però és preciosa, en gairebé totes les seves interpretacions, que són a centenars de milers.
JOOORDI, aquesta cançó no, Que no me lapuc treure del cap i am´s vaig fent mueques pel món!
Doncs està bé això d'anar caçant bestioles amb la càmera! No conec la cançó i no me la pots enganxar.
Això del Salve Regina és perquè la granota és una reineta?
Ai, què petitona és!! I encara com la vas poder veure!!
M'agrada molt!! :-))
Ostres!! A mi el que se m'ha enganxat ara és la Salve :-)
Mira doncs, al menys faré una mica de pregària ;-))
Jo tin posada al cap "d'on ve cantant la quica, quica la quica la qui co ca....", això pla fa de bogeta...
Publica un comentari a l'entrada