Surto a buscar llàgrimes de nit i a provar de caçar-ne alguna i a recer de la foscor que envolten llums entorpidors m’espero i confio en la sort.
Mentrestant els mosquits fan àpats dels meus turmells i els cotxes llargues buscant racons d’intimitat ràpida. Fins i tot massa ràpida. Van i tornen.
N’hi ha de petites de llàgrimes, però a vegades alguna de més gran llisca per la galta fosca deixant el seu rastre.
I tiro, i tiro, i tiro... i de Cassiopea en surt una de brillant, immensa, i cau cap a l’oest fent un camí de llum. Lluny a la platja se senten crits i ovacions i comprovo si l’he caçada, però és molt difícil. Massa ràpida. Faig una associació bèstia i somric.
Torno pel mig dels camps per fer-ho llarg ben, ara la lluna està massa alta i ja fa massa claror.
12 comentaris:
"...llisca per la galta fosca deixant el seu rastre." Això és poesia! Ets el poeta de la prosa, Jordi...
llàgrimes ràpides, indecises, indolores,
Val la pena alguna picada de mosquit a canvi d'escriure quelcom tan maco :-)
reitero el comentat per l'assumpta: si de l'àpat de turmells en surten texts com aquest ... doncs bon profit els hi faci ara i en un futur!
Deu ser bonic sortir a caçar llàgrimes de nit...
Salut!!!
Sempre he pensat que les llàgrimes, malgrat el dolor, il·luminen els ulls de qui plora... com si fossin petits estels... :)
La gràcia de les llàgrimes de nit, és que no es poden caçar d'una manera física, en canvi deixen petja en la retina.
Aquest any no les he vistes, no en tenia ganes... i ara t'agraeixo poder-les veure a través de les teves paraules.
dificils de caçar...però amb les teves paraules ens ho podem imaginar.
He llegit el text uns quants cops. L'he trobat preciós.
Ja no serà temps de llàgrimes, però us esperem a St.Julià pel concert de JMO i Mazoni. Feu-ho córrer !
Ostres, si haguessis estat capaç de caçar unes bones fotos de llàgrimes series el 'pistoler' més ràpid a aquest cantó del Llobregat...
Publica un comentari a l'entrada