Una lluna gairebé plena i un autobús que esbufega al costat d’un forat massa gros al mig de la ciutat. Quatre noies que ensenyen les cames s’acomiaden a base de petons a la cruïlla dels semàfors. Falta molt poc per què sigui fosc i tornen de la platja amb tovalloles que fan olor de sorra, de mar i de crema pel sol. Dues cap amunt i dues cap avall. Hi ha cinc nois xinesos que s’ho i se les miren.
Un tall d’havarti massa gruixut pel meu gust i l’olor de pasta recremada a les vores. Si pogués n’agafaria un trosset per sentir-ne el crec-crec-crec entre les dents. Abans m’he equivocat en la tria.
Menta amb xocolata i una cullereta vermella de plàstic, aquest mai no falla.
Demà sis i noranta.
10 comentaris:
La foto, una passada! El text... com t'agrada fer-nos rumiar i endevinar eh! ;-)
Compte, que uns de les ampolles de la foto perd núvol! Algú l'hauria de tapar.
Sis i noranta. El primer pot ser el dia... però ves a saber. Mai no entenc els teus números.
Ostres! Com han pujat aquestes garrafetes?
avui sis i noranta, per molts anys per la part que et toca :)
la foto és genial, fantàstica!
Ratafia? ;)
Sis i noranta? algú fa anys? un petit i un avi? :-))
Jo també vull un gelat d'aquests... la xafogor em mata...
Salutacions des d'un Magreb calurós, envejós d'aquestes cames que ensenyen dona, i d'aquests curiosos semàfors que algú -tu? ella?- ha enfilat al teulat.
Jo també dic ratafia, i veig que amb diferents receptes. És el moment.
A mi em va sortir moooolt bona. Tots 40 litres ;)
6 / 90? Ni idea.
Mistela...
:))
Tant joc al final m'ha despistat! Jo sóc més de meló i pinya colada, em fan la sensació que són més fresquets que els altres gustos!
No és mistela, el tiet en diu "teulada" és una espècie de "fino" de 40 anys.
Publica un comentari a l'entrada