Sota el carro, envoltat de murs de pedra sonen músiques que fan nit i cervesa que ja hauria de ser freda. I repenjat al fons, arrecerat de la tramuntana, poso les mans al vidre i sento com vibra i m’arriben la melodia i el ritme per les orelles i les mans. Per la finestra vella xiula el vent i balla un xiprer. Copes de vidre que es trenquen, ampolles de vi. Scotch et sofa, ella canta descalça i el vestit de colors vola. Després Manel. M’agrada que m’improvisin nits.
5 comentaris:
sembla que t'ho vas passar bé...
a mi si han de ser com aquestes ja me'n poden anar improvitzant ;)
Mira, l'altre dia en XeXu al seu blog parlava dels "sentits" i ara tu ens has explicat com la música t'arribava per l'oida i pel tacte al mateix temps :-)
M'has fet pensar en el Mas Sorrer, no sé perquè...
Quina gràcia m'ha fet la foto! Jo hi era! Tinc la mateixa però de més endavant...
Publica un comentari a l'entrada