diumenge, 26 de juliol de 2009

Jam nits


Sota el carro, envoltat de murs de pedra sonen músiques que fan nit i cervesa que ja hauria de ser freda. I repenjat al fons, arrecerat de la tramuntana, poso les mans al vidre i sento com vibra i m’arriben la melodia i el ritme per les orelles i les mans. Per la finestra vella xiula el vent i balla un xiprer. Copes de vidre que es trenquen, ampolles de vi. Scotch et sofa, ella canta descalça i el vestit de colors vola. Després Manel. M’agrada que m’improvisin nits.

5 comentaris:

Mireia ha dit...

sembla que t'ho vas passar bé...

elur ha dit...

a mi si han de ser com aquestes ja me'n poden anar improvitzant ;)

Assumpta ha dit...

Mira, l'altre dia en XeXu al seu blog parlava dels "sentits" i ara tu ens has explicat com la música t'arribava per l'oida i pel tacte al mateix temps :-)

zel ha dit...

M'has fet pensar en el Mas Sorrer, no sé perquè...

Susanna ha dit...

Quina gràcia m'ha fet la foto! Jo hi era! Tinc la mateixa però de més endavant...