Deixem les coses clares. M’agrada el Jason Mraz, m’agrada el seu primer disc,el del mig no el l’he escoltat massa i m’agrada l’últim.I he anat al seu concert. Per poder-ho fer m’he gastat vint-i-set euros en l’entrada i tres en la comissió més assegurança que s’han quedat els del Carrefour. De la comissió per la gestió podria estar-hi d’acord però que m’obliguin a subscriure una assegurança, que jo no vull, per si de cas no hi pogués anar... no tinc gens clar que sigui legal.
Però bé ja tinc l’entrada i anem cap al concert al Poble Espanyol. Hem arribat aviat, amb una hora i mitja de marge i hem anat a fer un bocata. D’una barreta oberta amb una salsitxa de frankfurt tallada pel mig i recremada de feia algunes hores i una llauna m’han cobrat sis euros. Això hauria de ser delicte.
Mentre em menjava aquella cosa infame a l’escenari una noia al piano amb un noi a la guitarra cantava i desafinava considerablement amb un so bastant deficient. Suposo, no ho sé segur, que els equips de so dels teloners són els mateixos que els de l’estrella. Per què doncs sempre sonen tant malament?
Amb tot això arriben les deu de la nit i amb puntualitat britànica comença el concert i la desil·lusió. Jo anava a veure en Jason Mraz conscient que el fort d’aquest noi són temes suaus, tranquils, melòdics, senzills però treballats. On la seva veu és un punt fort i on de tant en tant hi ha temes amb més ritme... els seus discs són així i això és el que ell ven i jo compro. Però avui no, avui portava una secció de vents que havia d’amortitzar i ha fet un concert desordenat on el funky ha estat el plat triat, amb versions d’altres músics per donar ritme al concert. Per anar a veure funky me’n vaig a veure els Earth, wind & fire que en saben més. Avui en Jason m’ha volgut vendre el seu disc tocant l’All night long del Lionel Richie. I què voleu que us digui... El concert, cal dir, ha tingut dos moments bons però en general m’ha decebut moltíssim.
Corria l’any 1987 quan el Warren Beatty, en Dustin Hoffman i la Isabelle Adjani van perpetrar el pitjor film de la història. Un bodrio anomenat Ishtar. Jo vaig anar a veure-la al cinema. No recordo quan valia l’entrada però recordo que al sortir de la sala el comentari que vaig fer va ser: han estat les (posem-hi) sis-centes peles més mal gastades de la meva vida… fins avui que, vint-i-dos anys després, m’he gastat els trenta-sis euros més mal gastats de la meva vida.
I això no és tot, però el que queda ho deixaré per un altre moment...
9 comentaris:
Caram, així espero que si has vist les meves companyes no les hagis agredit de la mala llet que portaves.
Potser som molt rústics, però a mi també m'agraden els músics pel que són i pel que fan. Experiments, a casa i amb els amics. Pagues per veure una cosa, no per una altra molt diferents. Ho has dit molt clar, si vols veure algú que faci el que ahir li va donar per fer a en Mraz, doncs busques a algú que s'hi dediqui, que ho farà millor.
Bé, em sap greu, espero que la propera experiència sigui millor.
Hagués sigut millor que no hi hagués post, que t'haguessis entusiasmat amb el que escoltaves i no tinguessis ganes d'escriure.
Sento que el concert no hagi anat bé
Ostres, Jordi, quin greu! :S Jo és un dels artistes que m'agradaria anar a veure en concert, prò em sembla que m'esperaré a veure si el porten a algun lloc per un peu més arregladet o gratuït (??).
Quin mal rotllo... i a més per tot el que vas pagar! Potser per això et van fer pagar l'assegurança de cancel·lació: per si t'il·luminaves de sobte i decidies no anar-hi... Prò d'il·luminats d'aquests només n'hi ha a les pel·lícules, oi?
vaja... això sí que fot ràbia, que paguis per una cosa i te n'endossin una de ben diferent.... ja em sap greu.
Llàstima.
Jo no sóc fan dels concerts al Poble Espanyol. He anat a 3 concerts, d'artistes que m'agradaven molt, i per un motiu o altre no han anat bé.
Sort amb el proper concert. Diuen que el del Razz va estar bé.
Una abraçada
PD: Encara estic sense gàbia. Com et va?
Quin mal rotllo! AMb ka il·lusió amb què hi devies anar!! Bueno, el proper serà millor, ja ho veuràs!!
En aquests garitos et cobren un ull de la cara per una salsitxa cuita fa deu anys. Ostres, quan vas amb ilu a un concert i no va bé, fot molta ràbia. La propera haurà més sort!
Les companyes que hi van anar m'han dit que els va agradar moltíssim. M'he hagut de mossegar la llengua per no dir-los que tenia una informació totalment contradictòria. Però bé, per gustos..., oi?
i encara s'ha deixat alguns detallets...ommmmmmmmmmmmmmm
Publica un comentari a l'entrada