Cal rebuscar i remenar uns fets de fa tants anys?
En una obra prop de la ciutat de Reykjavík (hòstia com costa d’escriure el nom d’aquesta ciutat) hi apareixen enterrats uns ossos i sembla que no són recents. En el temps en que els geòlegs i arqueòlegs triguen a fer l’excavació dels ossos com déu mana, tres policies aniran descobrint vàries històries, mentre miren de resoldre els seus propis problemes.
Aquest és el resum, així fàcil, del meu últim somnífer. És diu La mujer de verde d’Arnaldur Indridason, una novel·la negra que haig de dir que m’ha agradat i força. Hi trobareu trames ben lligades amb referències a la cultura i la història islandeses i amb fets que, tristament, no us resultaran tant llunyans.
Em quedarà per comentar el penúltim dels meus somnífers, que em guardaré per d’aquí a uns dies. El que he començat ara em penso que em tindrà entretingut una temporadeta llarga. Incerta glòria.
5 comentaris:
Ostres, doncs amb la meva fixació per Islàndia, m'acabes de fer venir el cuquet de llegir-lo, i això que no el conec de res. Ara me l'apunto.
Malgrat no ser el meu tipus de lectura preferida, pinta bé.
Ja ens explicaràs què tal Incerta glòria. És un dels molts que tinc pendents.
Bon dia!
M'has espantat amb el títol perquè em pensava que te l'anaves a carregar.Però ja veig que t'ha agradat. Jo el tinc pendent de llegir un dia d'aquests. Gràcies per la ressenya.
XeXu, tens una fixació per Islàndia? Vols que es quedi en Gudjohnsen? :-))
Parlant d'ossos, assassinats i investigacions, fa poc vaig llegir un llibre de Fred Vargas en que un ex-poli (per dir-ho d'alguna manera) que troba un os mig digerit dins una caca de gos...
Ostres! Ara vinc de canviar un llibre que em van regalar i que ja l'havia llegit i he estat en un tris de comprar-lo, però no he volgut res de crímens. De totes formes me l'apunto i en properes incursions de llibreries, segur que cau.
Publica un comentari a l'entrada