dissabte, 27 de juny de 2009

Flashback

Estàvem asseguts a sobre l’estora i tot i ser al mes d’agost s’hi estava bé, ella tocava l’inici de l’Hotel Califòrnia amb la guitarra i a mi em sonava a Rollings. Jo duia un esparadrap al tou del colze que tapava una ferida que s’anava infectant i ulleres grans de pasta. Tot just acabava de fer els setze i els tres germans teníem la mateixa caçadora de nylon blanca amb ratlles de colors .

Ella va agafar un disc i me’l va ensenyar - savez-vous qui est-il? Va posar el disc al plat i va triar una cançó:

They told him dont you ever come around here
Dont wanna see your face, you better disappear
The fires in their eyes and their words are really clear
So beat it, just beat it

Va ser així com el vaig descobrir i si us haig de ser sincer de bones a primeres no va agradar-me gaire... després tampoc.

Van passar uns quants anys i un dia a casa de l’Agustí remenàvem els vells singles del seu germà.Va sortir-ne un, a la portada a sobre d’un paó amb la cua oberta hi deia Échale la culpa al boogie. El va posar al tocadiscs amb l'adaptador pel forat gran i va dir-me:

- als singles gairebé sempre és molt millor la cara B i aquesta m'encanta... és una cançó que camina.

Avui, ves per on, tot això m’ha vingut al cap.


3 comentaris:

XeXu ha dit...

D'alguna manera, se'n va un referent de la nostra infància o joventut, encara que no fos un referent nostre, precisament, però aquestes coses afecten

Rita ha dit...

Recordo l'estiu de Thriller, de vacances amb cotxe per Galícia, que no vam parar, ni cansar-nos, d'escoltar-lo.

- assumpta - ha dit...

Tot un referent, agradi més o menys, és innegable que va aportar molt i sobretot diferent al pop.
Thriller (amb el seu video), va trencar tots els motlles que hi havia fins aleshores.
Tot un personatge!