Capítol 3 -V

Va tornar a entrar al despatx, duia una bossa a dins hi havia un telèfon mòbil.

- Tres preguntes i podràs marxar - va dir, el noi va mirar-lo amb els ulls vermells.
- L’últim número que va vas marcar hi posa Blau, qui és?
- Una companya de la Universitat d’en Markus, en Marcel i l’Angela, són... eren molt amics. El sots inspector va prendre nota. – Ella també...?
- Si em dius on viu mirarem d’esbrinar-ho.
- Abans vivia a un pis compartit, però fa poc li van deixar una casa, una amiga que va marxar però no sé on és.
- Escriu-me aquí el telèfon, i li va passar el bloc de notes. I el nom complet!. Va deixar el mòbil davant del noi.

En aquell moment va entrar la psicòloga
- Em demanaves?
- Acompanya aquest jove a la sala de reunions, l’estan esperant els seus pares.

El noi es va aixecar i li va encaixar la mà.
- M’ha dit tres preguntes...
- Ho saben els teus pares que ets homosexual?

La psicòloga va mirar el policia i va assentir mentre acompanyava el noi fora del despatx.

El sots inspector Ropit va agafar el telèfon – busca'm tot el que trobis de la següent persona, apunta, Blau Modrà... sí Blau, com el color...jo què sé! els pares devien ser hippies... Me’n vaig a dinar a casa de la meva mare, va dir – si hi ha res de nou em truqueu. Va penjar i va fer una segona trucada:

- El móvil solicitado está apagado o fuera de cobertura. Con el nuevo servi.

El dinar a ca la mare era un ritual i una excusa per menjar sa. Els dos germans seien a taula al mateix lloc on ho havien fet des de petits. Amanida, verdura i rap, tota una declaració de principis. La senyora Ropit era un nervi de dona, no havia parat en sa vida i ara amb vuitanta-dos anys no estava disposada a fer-ho. Va agafar el pa i el va senyar per sota amb el ganivet abans de fer la primera llesca.

- I què? Què us expliqueu?