Costa molt de sorprendre’ls, però quan ho fas i la mare ha ocupat l’únic amagatall es queden immòbils, absolutament quiets, tots junts. Des de dalt vaig fent fotos sense moure’m massa ja estan prou espantats. Confio que a la curta veient que no em moc agafaran confiança. Però no. Com una exhalació la mare surt molt ràpida del seu refugi i els aneguets la segueixen, jo també.
De cop la mare fa un cop sec damunt l’aigua que em distreu i els pollets es submergeixen. Uns metres més enllà n’apareixen quatre que s’amaguen entre uns lliris on la mare ja ha arribat i des d’allà els crida. Queda el cinquè està espantat i amagat i decideixo que ja els he traumatitzat prou.
Quan me’n vaig sento com es criden però ja no em giro.
Si us hi fixeu a la foto superior entre les herbes es veu a la mare amagada.
9 comentaris:
Això és com el caçador de cocodrils, però una mica més d'estar per casa, no?
XeXu,ara ve el cocodril i se'ls menja. La mare ànega és revolta i és menja el sauri i colorint colorat aquest conte s'ha acabat...
Quina paciència! per poder fer aquestes fotos.. i que monoooos els aneguets
Ais les mares sempre pendents dels fillets... :-)
Un documental molt bonic!
jaja, a mi tmb m'ha recordar al tema aquell dels cocodrils! I és que, primer he mirat les fotos i m'hi ha semblat veure'n un!!
Utnoa
No em pensava pas que fossis un espantabèsties! Per sort teva, ni ets el caçador de cocodrils ni els ànecs les gasten com els cocodrils!!!
Noooo!! No vindrà cap cocodril a menjar-los, que no és pas ximplet, que coneix el conte d'en Carles i sap que després la mare ànega el liquidaria a ell!!
Penseu un final feliç, home!!
Això quasi bé sembla un documental del Félix Rodríguez de la Fuente!
Salut!
*Sànset*
Quin "sustu" !
Al primer cop d'ull hi he vist ... un cocodril !
Publica un comentari a l'entrada