Perquè cada una d’aquestes cançons era i és una persona, un lloc o un moment. Però què passa quan la cançó que ha de marcar una persona, un dia, un lloc i un moment no t'agrada?
Fa temps vàrem decidir que aquella no seria la nostra cançó, era massa fort, massa patètic. Tot i això tots dos sabem quina és, bé algú més també ho sap i quan l’escoltem recordem una nit, un lloc i un whisky. I no, no explicaré quina cançó és.
Tot això venia a tomb de cançons especials, d’aquelles que quan sonen no les pots tallar, has de deixar que acabin per què omplen, donen bon rotllo, fan posar de bon humor.
Us en deixo només tres, les d'ara, les d'avui. Ja em direu el què.
8 comentaris:
Tot i que cap de les tres sigui de la Núria Feliu, em trec el barret per l'elecció. Mentiria si et digués que les coneixia. Però encara mentiria més si et digués que no m'han agradat!
Tant que lloàvem el poder de la música l'altre dia, i la seva capacitat per generar records... és clar, ningú no va dir que els records també poden ser dolents... però així és. Pobra de la cançó que li toca un record dolent.
La de Ben Harper és l'única que coneixia i m'agrada. La segona de qui és? I ara escoltaré ü_ma, a veure què tal, però em semblen moooooolt empanats.
La segona és Clockwatching d'en Jason Mraz.
Tenim aquesta habilitat de relacionar unes coses amb altres, i en això de les cançons tens tota la raó... totes porten un record... totes activen un sentiment... totes les que signifiquen alguna cosa per tu clar...
Salut!!!
Jordi, les tres m'han acotxat mentre em llegia els posts perduts de tota la setmana, i amb les tres he disfrutat molt, no en sabria triar una...
Així com, tampoc sabria siquedar-me amb el post de l'Arnay, amb el magnífic relat de la torre o amb la preciosa reflexió (jo de vegades em quedo sense preguntes...o totes són una, perquè?)
Gràcies per deixar el teu inesborrable segell de persona aquí per poder-ne gaudir tots, amic, venir-hi és com ser a casa amb qui més t'estimes. Un petonàs!
Torno, bé, només per dir que si les escolto altra vegada, el Ben Harper m'anima una mica més...
Música positiva, sobretot la de Ben Harper.
No?
Publica un comentari a l'entrada