Tinc un bloc de tapes liles i un paper mate amb dos petits cors entre mig.
Potser us semblarà una bestiesa però m’agrada estrenar un bolígraf i més ara que porten aquella boleta de goma a la punta. La trec i miro la columna de tinta negra.
A dins hi ha paraules i les aboco al damunt de pàgines quadriculades convertides en notes, frases i pensaments desordenats, idees amb poc sentit lligades amb fletxes i asteriscs que duen d’un lloc a un altre. És quan les ajunto que de vegades en surten posts.
D’altres coses com aquesta.
8 comentaris:
Un bloc, o un blog... què més dóna. Escriure amb el boli ens dóna més llibertat, ratllar, dibuixar, tatxar... però al cap i a la fi, és escriure, i segur que fa bo de llegir-ho també, el que poses al bloc de tapes liles.
Conserva-la! No fos cas que deixessis d'escriure les meravelles que escrius... :-)
"A dins hi ha paraules"!!
Ets un geni!!
Dins d'un boli hi ha paraules!!
Sempre t'aplaudeixo les fotos (que són magnífiques) però aquesta frase avui m'ha encantat!!
(A mi m'encanta estrenar bolis, llàpissos, llibretes, blocs, quaderns... el meu somni es viure dins una papereria... ostres!! què he dit!! això podria ser un post!!)
Bestiesa cap, a mi m'encanta estrenar llapis, bolis, gomes, llibretes... :P
Una meravella de foto i de post!
Felicitats!!
Diria que hi ha més d'un a qui li agrada estrenar bolis. Jo, si mai tornava a treballar de cara al públic, volia que fos a una llibreria, si no res.
Veig que no sóc la única malalta capaç de passar una tarda en una papereria. M'encanten totes aquestes cosetes. Però els bolis que jo compro sembla que no porten les paraules posades com els que tu compres, potser m'hauré de queixar al fabricant!
Estrenaaaarrr, papereria!!! No digueu aquestes paraules que se me'n va el pressupost només de pronunciar-les.
Jordi, segueix prenent notes que ens encanten els post ( i les fotos)
Guapuuus ! Com esteu ? Aquest blog vostre és fantàstic, hi vinc de tant en tant, no us oblido, eh ? Continueu aixi, sou uns artistes, fotos precioses, textos "que entren" :-) C'est très touchant... com diuen per aqui. Petons de Marsella.
Publica un comentari a l'entrada