Relats Conjunts

- Despulla’t!, em va dir el Rei.
- No voleu un acudit Senyor, una rondalla...
- Despulla’t bufó!, va dir aixecant-se del tron.

Com un ninot, és així com m’han tractat sempre, que si vine aquí i fes-me això, que si porta’m això altre, que si ara fes-me riure i ara recita’ns un poema o canta’ns una cançó, sempre igual, a puntades de peu... fins aquell dia.

Pobret de mi què havia de fer? Poc a poc, plorant, em vaig treure la roba mentre ells, cruels, es reien de mi i de la meva vergonya, senyors i dames tots fent burla d’un pobre bufó escanyolit.

Vaig quedar-me dret amb les meves calces posades suplicant clemència, mostrant el meu cos esquifit. Tothom cridava exigint que continués.

- Tot fora bufó!, va ordenar el Rei.

Vaig acabar de desvestir-me mirant de tapar les meves parts i dret i nu, sense aixecar la vista de terra, pregava.

-Alça el braços bufó!

I en aixecar-los es va fer el silenci envejós dels homes i la sorpresa admirada de les dones...

Aquella nit vaig acabar a l’alcova de les dames de la Reina havent de satisfer els seus desitjos. I què havia de fer jo tant poqueta cosa? un pobre bufó vergonyós, escanyolit i ben dotat...

Una altra proposta als Relats Conjunts.