A voltes se’ns neguen les paraules
tot i que n’estem plens
i com massa aigua
abocada en un cossi,
regalimen per tot arreu
sense deixar-nos l’opció
de collir-ne cap.
tot i que n’estem plens
i com massa aigua
abocada en un cossi,
regalimen per tot arreu
sense deixar-nos l’opció
de collir-ne cap.
7 comentaris:
Doncs posa un cossi més gran a sota per recollir les que van vessant, que no se te n'escapi cap.
Anava a dir que era una llàstima que es perdessin les paraules, però veig que en XeXu t'ha donat una bona sol·lució :-)
M'has d'explicar com t'ho has fet... aquesta imatge és clavada a la que veig sovint al Ter, sota el pont del Pasteral!! com m'agrada!
I sí, exactament com l'aigua, mal si n'hi ha poca, mal si n'hi ha massa...
Si se'ns neguen, potser és que no han de ser... Les coses, forçades, no resulten...
xopem-nos de paraules!
Recull-les totes i que no se'n perdi cap.
M'agrada pensar que les paraules són un elixir que s'ha de saber elaborar i beure, i al qual cal saber convidar en la mesura justa.
Publica un comentari a l'entrada