Tres, tres i deu. Un far llunyà i un de proper, un pont esberlat i sorra de colors. Joncs, algues i un passeig abandonat. Un fantasma a la platja i un paisatge impossible. Estels, un escarabat i un espigó. Canyes que es movien.
He sortit a buscar el raig verd i no l’he vist, però he trobat un sol groc amb ribet vermell, un conill espantadís i un xafarder.
12 comentaris:
La foto, com totes les que vas publicant, és preciosa. L'altre dia llegint el teu relat dels corbs em va venir la idea del meu darrer post. I et volia donar les gràcies per la inspiració.
El raig verd! Rohmer? :-) Com sempre, una foto preciosa i la teva, la personal, la que reveles en lletres... també!
La foto és magnífica :-))
I l'escarbat m'ha fet pensar en... això d'aquí ai!!
Potser un altre dia puguis trobar el raig verd :-)
Abans de res, rectificar el comentari d'ahir... que m'hi vaig fixar bé i Orió ja no està tan arran com recordava :P
Romans al cel? ;P
Gràcies Jordi, perquè a través teu puc veure tot allò que se m'escapa.
Ja em teniu preocupadqa amb els romans al cel... i jo que no els veig mai!
Ja em teniu preocupadqa amb els romans al cel... i jo que no els veig mai!
Quina timidesa, el sol! I és quan més m'agrada!
Enyoro poder-me moure lliurement per fer fotos, de veritat que ho enyoro...i per cert, és el dia del verd, avui? Ja van quatre blogs amb el mateix títol de post...és que no m'entero de la peli...
potser el verd a la primavera.
cada època la seva llum.
Bona foto!
doncs ja has trobat prou coses
Potser m'he perdut alguna cosa?
el raig verd?
La fotografia és una meravella, aquesta màgia en fondre's el dia i la nit no és comparable amb gairebé res.
Le Rayon vert - no ho vist - però aquesta foto és una mervella!
Publica un comentari a l'entrada