El vell corb es moria i ho sabia, era el cap del vol i havia viscut molt anys ara però li havia arribat l’hora. Ja feia temps que no empaitava femelles i que no tenia els millors aliments. Els joves pujaven forts i havien permès al vell cap que mantingués l’status, tot i que era simbòlic. Ell sabia el perquè. Tots volien la relíquia, aquell qui la tingués seria el cap del vol.
Va reunir tots els joves a la capçada de l’arbre i se’ls va mirar de fit a fit amb posat seriós. Pràcticament tots eren fills seus, podia veure en els seus ulls la seva pròpia mirada però només un tenia aquella brillantor especial i va ser el triat.
S’hi va acostar. - Guarda’ls amb la teva vida, ara tu els el cap, de sota l’ala va treure la relíquia i la va lliurar. El corb jove va agafar-la amb la pota i immediatament va clavar un cop de bec al vell que va caure mort.
En el seu últim alè va veure com el seu successor mostrava orgullós a la resta del vol dos fils d’or. Els dos cabells que ell mateix havia arrencat a la Tippi Hedren.
Una altra aportació als Relats Conjunts.
12 comentaris:
Genial, Jordi! Una idea molt ben trobada... :-)
El final m'ha fet riure molt. Ben original i sorprenent.
cria corbs...
genial!!
Ja és ben bé això de 'cria corbs', com diu l'Elur. Bon relat, però gairebé m'ha fet pena el final del vell corb...
l'he trobat brillantíssim. parricida traspàs de poders de dos corbs ... cinèfils!!!
bravo!!!!
Pobre Tippi, li devia fer mal que li treièssin els cabells!
Molt bo.
molt bona la història!!
i molt sorprenent el final, jaja :D
jajajaja. No puc dir res més
Je, je, je, divertit i sorprenent.
Je,je, molt ben trobat.
Ostres, tots hem pensat en ocellots, eh? Jo també tinc el meu, però reconec que aquesta vegada m'ha costat un xic...
Petonasos!
XDD Molt original, segur que la Tippi també riuria. Per celebrar el traspàs de poders van tornar a mirar la pel·lícula?
Publica un comentari a l'entrada