Sortim per les ones de la ser
i compartim paraules a l’aire
que potser no han estat sentides.
Com fantasmes que passegen
deixant rastres lleugers.
i compartim paraules a l’aire
que potser no han estat sentides.
Com fantasmes que passegen
deixant rastres lleugers.
8 comentaris:
Ara ets un locutor famós i no ho sabem?
Francinu? ;-)
La foto m'encanta!! Ets tu? :-)
Què passa amb les paraules que s'envien a l'aire i no són sentides?
I la pregunta que més m'aterroritza al món...
Què passa amb els mails que es perden?
Entrevistat famós i no ho sabem? I per què no les hem sentides les paraules? Això s'avisa, home!
Preciosa foto...ja enyoro les ones del mar...ahir en vaig veure d'enfadades...
uuuh...quin foto més fantasmagòrica!! a veure si haurem de trucar a l'Iker Jiménez aquell!!
Home, si cal escoltar la ser l'escoltarem!
Hi ha tantes menes de fantasmes.
Bonica foto.
Publica un comentari a l'entrada