L’home amb la cara torta passeja fent veure que no l’hi té i una parella festeja l’amor indigest a la finestra d’un McDonalds.
Un unicorn m’espia i una estàtua prova d’espantar-me sense aconseguir-ho i se n’adona i somriu. Trucades mediàtiques amb bossa vermella.
Una dona balla la guantanamera amb la seva filla i el marit mentre dues velles esmicolen poc a poc llesques de pa bimbo pels coloms.
Hi ha un senyor que s’espera, una senyora amb abric de pells, una noia amb els cabells carabasses i un escombriaire que menja.
Tres adolescents criden al mig del carrer i algú amb la cara tapada dorm sobre d’un banc.
La bandera de Geòrgia oneja al balcó i tu escures un cacaolat fent soroll.
8 comentaris:
A que no haguessis encertat la bandera de Geòrgia abans de jugar al Geo Challenge?
Aquesta crònica també és de sota el mugró perquè això és molta activitat i s'assembla més a Barcelona; tot i que per carnestoltes mai se sap
i jo, no flowers de com és la bandera de Georgia, ara hauré d'anar a la wiki a mirar-ho
Podria ser sota el mugró mateix, en segons quines coses...
Aquests relats minimalistes m'emocionen sempre, Jordi...
És un text deliciós.
M'ha agradat allò de l'amor indigest.
Genial, com sempre.
Uhmmmm... m'he perdut...
i has tingut premi amb el cacaolat o no?
Semblen les Rambles, però la bandera tret de a la plaça Sant Jaume, no sé pas on pot ser... I a la plaça Sant Jaume no hi ha bancs...
preciosa crònica
Publica un comentari a l'entrada