Va obrir els ulls que clarejava i per la finestra amb la persiana a mig baixar es veia la llum suau que naixia amb el dia. Va mirar l’home que tenia al costat i es va preguntar si l’estimava. Es va tornar a adormir amb aquest pensament.
Quan es va tornar a despertar el seu company de llit era mort i les ratlletes de llum que creava la persiana li cobrien el cos nu.
Va caminar cap a la finestra, va acabar de baixar la persiana i amb el mòbil va fer tres trucades. Ningú no va respondre. A continuació va trucar el 112 i es va esperar assegut i plorant.
Capítol 1 - III
Etiquetes: Capítol
7 Comments:
Jordi... fill meu... aquestes històries abans d'anar a dormir... ufff
Molt bé, anem prosperant... ja tenim tres capítols 1 :-)
Ja van tres entregues, i encara no he entès res de res. És greu doctor? Tot molt estrany, això sí... no t'estaràs aficionant a Twin Peaks?
les teves fotografies fan que no sigui necessari imaginar-ho!
Que jo sóc de nivell Ventdelpla... I m'estàs fent quedar fatal! ;-)
La fotografia... una passada!
Quina por, nen!
Recoi, quina patacada... em penso que estem celebrant el "jalouin" fora de temporada...
Ei Jordi, si vos sopem aquest divendres??? per si de cas...
Post a Comment