dimarts, 20 de gener de 2009

Relats Conjunts II

Simfonia

Se saben prohibits, ell només pot tocar, ella només escoltar. Però dia a dia, nota a nota s’han anat estimant sense paraules, amb petites llambregades a cua d’ull.
Alguna nit el marit entra a l’alcova i ella el rep submisa, acaba en cinc minuts, sense petons ni carícies. El temps d’una cançó.

Aquesta nit però ha estat diferent, quan el marit ha marxat el músic ha començat a tocar una sonata suau que ella ha sentit als llavis mentre es miraven als ulls, una música de notes greus han fet vibrar cada racó del seu cos.
Han continuat lent i poc a poc amb arpegis dolços que ha notat al ventre. Repetint la melodia i canviant-ne petits detalls ella s’esgarrifa, ara el braç, ara l’esquena, ara el pit.
Amb el minuet han ballat jugant a posar cada nota allà on ha volgut, abraçant-la amb cada acord.
I han volat junts amb el rondó, tocant cada corda amb passió, sentint-se l’un dins a l’altre, estimant-se, vivace, presto, prestissimo... el temps d’una simfonia.

Estirada, nua i feliç, se l’ha mirat amb tendresa i ha demanat:

- Torna-la a tocar Ahmed.

Amb el vostre permís la segona aportació sobre la mateixa escena als Relats Conjunts.

11 comentaris:

partícula elemental ha dit...

Ostres, aquesta sí, aquesta sí! Si se'm permet la crítica, em sembla molt millor que el precedent, conscient de les diferències de tot tipus que hi ha.

D'altra banda, em retorna el bon gust d'alguns posts ancians (no vull pas dir que els altres no m'agradin), que trobava a faltar.

La nit t'és procliu.

Aquest estil particular, a mi m'agrada. Sens dubte -tapat els ulls, Marta- el nombre d'hurís d'ulls negres que et pertoquen al més enllà ha augmentat, cas d'ascendir en acabat.


Allah iquwen mennek zra3 w zrriah!
[Que Allah et proveeixi amb blat i llavors!]

Atles de partícules

XeXu ha dit...

Ja era hora que el músic passés a l'acció, ni que sigui a través del seu art. Preciós relat, el més llarg que et recordo, i un cop meditat, t'ha quedat molt bé. Però a mi també m'agrade els que fas normalment, ràpids, curtets, i impressionantment escaients.

Anna ha dit...

Renoi, quin canvi! M’has deixat amb la boca oberta. Res a veure amb l'anterior, aquell em va fer riure i em va agradar, i aquest, m’ha encantat. Et felicito.

Carme ha dit...

Eeeeei! Ets un crack, noi! Ja sabia jo que això no quedaria així... Preciós!

Rita ha dit...

Brillant, Jordi, brillant!

menta fresca ha dit...

quina casualitat, el meu protagonista es diu com el teu.

estrip ha dit...

musical, sensual i cinèfil!
què més es pot demanar?

Mireia ha dit...

Rodó. Felicitats!

kweilan ha dit...

Un relat preciós. M'ha agradat molt

Pd40 ha dit...

Dues històries diferents pel mateix quadre, i molt ben trobada aquesta versió.

materials ha dit...

con5462
ice6871
hack7456
fated6742
load3547