Al camí dels arbres grossos hi ha un gat tacat i gras , una aixeta molt grossa i un pont d’Alfons XII. Hi ha bassals d’aigua de pluja, bancs trencats i un bosc d’arbres de dos troncs. Quan fa pujada el camí s’acaba, no per manca de ganes de continuar sinó perquè hi ha un riu.
Al riu que hi ha final del camí dels arbres grossos hi ha un corb marí que desplega les ales, un capbusset i una fotja. Hi ha un reflex a l’aigua fosca, una illa i martinets que aixequen el vol. Hi ha cel, núvols, un altre pont i una altre camí que s’acaba per tornar enrere entre el canyissar, pel camí dels arbres grossos… on hi ha un home amb un gos i al final un safareig amb crancs.
6 comentaris:
I els teus ulls, que capten totes les imatges amb exactitud, per plasmar-les aquí amb aquest estil tan teu i tan especial.
Què no donaria jo per poder-hi passejar pel camí dels arbres grossos... i això que llegint-te ja hi he estat.
Una foto preciosa! Una llum espaterrant!
sensacional de sensacions!
gran camí i millor caminant. No tothom sap mirar
Quina meravella de foto!! És una passada!!
(sóc una ignorant de vocabulari de la natura... al·lucino amb els teus textos)
Acabo d e comentar el post de la Rita sobre viure i això sempre em sembla viure intensament.
Publica un comentari a l'entrada