dijous, 8 de gener del 2009
Nou
Una cullereta dins d’una tassa buida, bufa el vent i les restes de l’escuma del cafè s’enganxen a les parets interiors i allà on els llavis han xarrupat.
Hi ha un pardal que pica les molles d’un croissant.
Descobrir que la vida està feta de miquetes i que el sol escalfa i s’hi està bé quan ens toca la cara. Que les llavors no piquen perquè són plantetes i que hi ha gent que parla estrany.
Hi ha una llum curiosa, una sensació de benestar i de fred. Un pis en venda.
Un gest valent i llàgrimes compartides.
Un pit-roig damunt d’una branca i petjades a la neu.
Hi ha una ombra nova a la platja.
Hi ha un començar de nou i no saber per on.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Tot anirà bé... :-)
Potser no hauria de llegir els teus posts acabat de llevar, perquè em quedo sense saber què dir.
sort per al nou començament
llegint-te no puc evitar que em vingui a la memòria Machado...
"Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
(...)
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
(...)"
Que els vents et/us siguin propicis!
Un post preciós, com de costum :)
i a un pas que s'ha de fer i després un altre i un altre i anar fent.
Mentre hi hagi esma de tornar a començar...
Doncs si s'ha de tornar a començar... bona sort i molt ànim, de tot cor!!
No deixeu que l'ombra us passi al davant. Si convé, poseu-vos-hi de cul, però no deixeu l'ombra al davant.
Refot, em surt una apologia del franquisme: cara al sol, tu!
ànim i dendavant, sempre endavant!
Yiwu Amanda is a trusted, professional, stunning and affordable yiwu agent.
Publica un comentari a l'entrada