divendres, 5 de desembre del 2008
Vendetta
Crits i corredisses carrer Matas amunt. Els pares no podien sinó tapar els ulls dels seus pobres fills que esgarrifats xisclaven i no comprenien allò que veien. Ningú no hauria pogut pronosticar un final com aquell, no se’l mereixia , al llarg de vuitanta anys no havia parat mai de repartir somriures i abraçades. Qui s’hi podia haver acarnissat d’aquella manera?
Asseguda darrere l’escriptori la Bruixa Avorrida allargava el braç mentre la Teresa, l'Anna i l'Helena submises, li besaven l’anell en senyal de respecte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Evidentment, en 80 anys i tanta fama acumulada, és inevitable tenir enemics, i si no es va amb compte, et pot passar una desgràcia. L'enveja és molt dolenta.
Han penjat el Miqui Mousse...?
aquest cop no he entès res. Em passa sovint, perquè negar-ho. Que els hi passa a les tres bessones; o la bruixa o aqui?
Diria que em sap greu, però segurament estaria mentint...
Un petonet, Marta!
Li han arrencat el cap a en Miki Mousse !!! quina animalada !!!
El Jerry, el Pixie i el Dixie que es vagin preparant, perquè són els següents de la llista.
Ostres!!
Sisplau, no us carregueu en Tom i en Jerry...
Aiss... Jo tampoc entenc res, però no podia deixar de comentar la Marta, publica tan poc... :-)
hahahaha
la Bruixa avorrida també dé de vasall l'Scooby Doo, però és tan cagat que va haver de buscar-se les tres bessones...
Menys mal que algú més ho ha vist... a Cardedeu va passar fa dies però ningú em va fer cas.
Publica un comentari a l'entrada