diumenge, 7 de desembre del 2008


Va començar a caminar
amb la certesa absoluta
que arribaria a l’horitzó.

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo m'ofegaria...

Tant de bo hi arribi!! :-))

bajoqueta ha dit...

Si no es comença mai a caminar no podem arribar a cap lloc.

estrip ha dit...

i les aigües no es van obrir?

neus ha dit...

i és aquesta cetesa la que fa que ens llevem cada matí.

Robertinhos ha dit...

i darrera d'un horitzó n'hi ha un altre. però pel camí et trobes illes i continents. Es qüestió de trobar el teu.

Per cert, mal moment per volar, encara que em sento amb molta il·lusió.

Ballarinadeplom ha dit...

mentre es camini sempre cap endevant l'horitzó serà més ample.

Salut!

Sergi ha dit...

I hi va arribar?

Rita ha dit...

Mentre es va camí de l'horitzó sempre es troben coses, algunes ens hi fan aturar i tot, i com que l'horitzó sempre hi és i ens espera...

Jesús M. Tibau ha dit...

però l'horitzó s'allunya al mateix ritmes que els nostres passos