dissabte, 20 de desembre del 2008


Salto al buit,
soc un paràsit
amb paracaigudes

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Doncs vinga, que no sigui dit, que aquesta vida està feta pels valents. Sort.

neus ha dit...

no t'oblidis d'obrir el paracaigudes!!!

adrià ha dit...

Quan un amic t'envia un missatge i et diu: ja sóc oficialment un paràsit, te l'imagines a sobre les nostres espatlles vivint de la nostra sang, però al final te n'adones que... si, justament és això. M'ha tranquilitzat això del paracaigudes.

Assumpta ha dit...

On ets? :-)

Anònim ha dit...

Benvolguts mugrons. Sóc el/la vostre blocaire invisible... de moment em limito a saludar, no vull convertir això en una relació parasitària je-je-je.

zel ha dit...

M'he posat al dia, Jordi, ja me'ls he llegit tots, tots...

I no sé quin m'agrada més...
Oblida't de saltar, sents?